Un capritx molt car

En una entrevista publicada a principis d’any en aquest suplement al catedràtic de Bioinformàtica i investigador a l’IRBLleida Rui Alves, s’advertia que la IA és una eina que podia ser molt útil en l’àmbit de la recerca, però alhora tenir un cost molt car en matèria de sostenibilitat. En aquest sentit, Alves explicava aleshores que l’entrenament del ChatGPT 3 havia emès “fins a 40 vegades més CO₂ a l’atmosfera que un cotxe en tota la seva vida útil. Si anem entrenant milers d’eines d’aquest tipus possiblement serà insostenible”. Recollim novament les seves declaracions perquè és escandalós veure l’ús que part de la societat fa de les eines d’IA que té al seu abast tot i l’elevat impacte ambiental que això suposa. Concretament, ens centrarem en l’eina anomenada Grok pertanyent a la plataforma X. Es tracta d’un xatbot al qual, principalment, se li poden fer preguntes que respon de manera immediata. Des de la posada en marxa d’aquesta IA a la xarxa social és comú veure com els usuaris n’han fet ús purament per capritx i l’han transformada en un joguet. Abunden, i molt, els seus usos tant per obtenir informació que –molt probablement el mateix usuari ja coneix– com per fer broma del contingut pertinent. De fet, en alguns casos les consultes que es fan són totalment absurdes o banals, i el problema és que ningú sembla posar-hi remei.

Es calcula que cada consulta a Grok (utilitzat a escala mundial) consumeix de mitjana 0,05 litres d’aigua, a banda d’energia. Cal recordar que això és perquè l’entrenament i el funcionament dels grans models de llenguatge d’eines com aquesta requereixen centres de dades massius que s’escalfen, i per refredar-los es gasten multitud de recursos hídrics.

Aquesta és una informació que durant el desplegament inicial de les IA no era tan coneguda, però ara ja se n’ha fet difusió a bastament. Per tant, els usuaris que utilitzen de forma banal aquestes eines no ho saben o no volen saber l’impacte ambiental que això té? Doncs sembla que la societat actual és esclava dels recursos que faciliten respostes immediates a les seves inquietuds, deixant de banda el seu propi interès per investigar i contrastar allò que volen saber o conèixer. Per tant, i amb relació a l’ús d’eines com Grok, fa falta ètica moral, conscienciació, formació, posar límits o bé càstigs? Possiblement és necessari tot plegat.

Tornant a l’entrevista amb Alves a què hem fet referència abans, el catedràtic en Bioinformàtica considerava que era necessari formar la societat sobre l’aplicació de la IA (tant els que en fan ús en l’àmbit personal com laboral). “Sens dubte. Les persones que fan ús d’aquestes eines han de ser entrenades per conèixer els límits i el camp d’aplicació, i també per saber utilitzar-les”, deia aleshores, tot i que també advertia que hi havia un obstacle. “Comença a haver-hi un nombre important de cursos de formació en aquesta matèria, però jo crec que és molt complicat per als formadors fer més del que ja estan fent. És a dir, si jo et formo sobre una IA avui, d’aquí a dos setmanes possiblement n’hi haurà una altra que sigui diferent o millor. Quan la IA tingui més estabilitat tindrà més sentit fer aquesta formació més específica, mentre que en aquests moments potser ha de ser més general, sempre amb excepcions”, deia. Potser ha arribat el moment que l’administració estableixi una formació en IA, o si més no, en un aspecte seu que no canvia: el consum absurd d’aigua.