Observatori Vera Rubin

La recerca en astronomia té en l’observació del firmament un dels seus puntals fonamentals, i trobem repartits pel planeta diversos emplaçaments amb observatoris de primer nivell, dedicats a l’observació visible o altres energies. Un fet comú a tots ells és que normalment els telescopis i observatoris solen rebre un nom, a vegades, dedicat al lloc on estan ubicats, altres fent referència a alguna característica d’aquest i altres de dedicats a personatges de la ciència o fins i tot a mecenes.

Malauradament, és molt poc freqüent que rebin noms de dones i els homes solen dominar aquestes denominacions. Ara bé, igual que al Montsec tenim el Telescopi Assumpció Català, als Estats Units d’Amèrica van decidir retre homenatge a Vera Rubin dedicant-li tot un observatori situat a Cerro Pachón (Xile). Aquest observatori tindrà la seva primera llum –nom amb què es coneix la primera observació d’un telescopi– en aquesta segona quinzena de juny.

Vera Florence Rubin va ser una astrònoma pionera en l’estudi del moviment de les estrelles a l’interior de les galàxies i, concretament, a determinar el que coneixem com a corba de rotació d’una galàxia, la qual ens diu com s’hi mouen els objectes amb relació a la seva distància al centre. Vera Rubin va demostrar que, en comptes de ser més lentes les estrelles llunyanes que les centrals, la corba era gairebé plana i això va ser una de les més grans evidències de l’existència de matèria no visible (fosca).

L’any 2019 els organismes públics americans encarregats de la construcció del Large Synoptic Survey Telescopie (LSST) van proposar que rebés el nom d’Observatori Vera Rubin. Aquest observatori conté un telescopi amb un mirall molt gran, de 8,4 metres de diàmetre, i a diferència d’altres de la seva mida està dissenyat per poder observar una porció gran de cel en cada imatge, de manera que en poques nits pot cobrir completament la totalitat del cel.

Aquest projecte s’havia proposat el 2001 i s’havia començat a construir el 2007 amb fons totalment privats, fins que el 2014 els organismes públics americans van aportar la resta de finançament perquè, ara aquest 2025, pugui ser una realitat i comenci a mapejar la nostra galàxia, identifiqui nous asteroides i detecti fenòmens variables com noves o supernoves, o matèria fosca, mitjançant l’observació de lents gravitacionals.