Lectores seductores

El dia anterior comentava aquí un reportatge recent d’Olga Merino a La Vanguardia titulat Dones llegint, amb diverses il·lustracions de senyores en plena pràctica d’aquesta profitosa activitat, tinguda fins no fa gaire com a més pròpia del gènere masculí, si bé les xifres actuals indiquen que el panorama s’ha girat com un mitjó –o una mitja– i ja no només són elles les que més llegeixen (com la noia estirada en una biblioteca d’Oslo de la foto adjunta), sinó també les que més publiquen.

Acompanyava el text de l’escriptora barcelonina l’icònic retrat d’una Marilyn Monroe abstreta en la lectura de l’Ulisses de Joyce, certament un os literari difícil de rosegar. La imatge captada en 1955 per la càmera d’Eve Arnold era verídica o som davant d’una simple positura/impostura? Vés a saber, al capdavall, consta que, malgrat els papers de rossa ximple i superficial que solia interpretar, la voluptuosa protagonista de Vides rebels, film dirigit per John Huston a partir d’un guió del dramaturg Arthur Miller, amb qui, per cert, va estar casada cinc anys, posseïa un coeficient intel·lectual de 164, molt per sobre del comú dels mortals, inclòs Albert Einstein, una aptitud que els agents artístics de l’actriu californiana ocultaven, suposo que per evitar que els espectadors qüestionessin la versemblança de les pel·lícules en què encarnava tot de personatges frívols, disminuint així l’admiració embadalida que li professaven la majoria dels mascles del planeta, sovint temorosos de la superioritat femenina, en aquells temps potser encara més que avui dia.

Com a exemple portat a l’extrem d’això últim, Juan Cal reporta a la seva darrera novel·la, A boca de fosc, ambientada al Pallars, el cas d’una veïna d’un d’aquells pobles muntanyencs que amagava saber de lletra perquè sinó cap home no la voldria per esposa. Massa instruïda per a l’únic que se li exigia: ajudar al tros o al corral, criar fills, cuidar vells, menar la casa. I no crec que dècades enrere fos un supòsit infreqüent.

Per contra, la pregunta a tall de conclusió del referit article era: llegir és sexi? No només si ho fa la Marilyn amb un banyador cenyit. Pel meu gust, si m’ho permeten, i disculpin la confidència: i tant que sí. Molt. De fet, no compto que es tracti només d’una casualitat que quasi totes les parelles que al llarg de la vida m’han suportat hagin sigut més bones lectores que jo.