SEGRE

Carme Llasat: “Cal evitar que els més joves caiguin en un desencís que amaga greus interessos”

Carme Llasat: “Cal evitar que els més joves caiguin en un desencís que amaga greus interessos” - I. GÓMEZ

Carme Llasat: “Cal evitar que els més joves caiguin en un desencís que amaga greus interessos” - I. GÓMEZ

Publicat per
M. RODRÍGUEZ

Creat:

Actualitzat:

Carme Llasat és catedràtica de Física de l’Atmosfera a la Universitat de Barcelona (UB), responsable del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) i membre de comitès científics transfronterers. Autora del llibre Gota fría (1991, Boixareu), la seva investigació s’ha centrat en l’estudi dels riscos naturals i el canvi climàtic, amb un enfocament interdisciplinari que va ser pioner, i amb el propòsit de millorar la sensibilització ciutadana i la resiliència davant els esdeveniments extrems. En aquest sentit, fa uns mesos va visitar el col·legi Claver de Lleida en el marc de la seva tasca de divulgació i de foment de l’esperit crític en l’àmbit educatiu.

Carme Llasat va ser clau en la creació de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya. La seva activitat de recerca, conscienciació i divulgació envers la problemàtica climàtica, així com la tasca de transferència del coneixement i assessorament, la van portar a rebre, el 2022, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Dirigeix el grup GAMA, que fa dècades que estudia els fenòmens meteorològics adversos, els riscos naturals, el canvi climàtic i l’impacte social que generen...

Sí. Va arribar un moment que professionals o organismes del meu àmbit de recerca, com l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), ens van demanar començar a treballar de manera interdisciplinària amb temes que fossin d’impacte social. Comencem a desenvolupar projectes, objectius i activitats vinculats a la divulgació, per una banda, dels coneixements que anem desenvolupant, i per l’altra, de conscienciació per disminuir el risc o per enfrontar-nos a problemàtiques com el canvi climàtic. Aquesta conjunció d’impacte social i millora de la sensibilització i coneixement de la població la desenvolupem a fons des de fa més de vint anys, i és una de les línies fortes que tenim. Hem desenvolupat projectes com Floodup, una aplicació mòbil perquè la ciutadania pugui facilitar-nos informació sobre fenòmens relacionats amb riscs naturals o el canvi climàtic, i sigui part activa en el coneixement d’allò que ha de millorar la seva resposta davant aquestes situacions o, fins i tot, salvar-los la vida.

Una part important per implicar la ciutadania és la divulgació, a través de xerrades, per exemple...

Sí, com la que vam donar a l’escola (col·legi Claver). Es tracta de treballar amb el concepte que anomenem ciència ciutadana. És a dir, introduir les persones, que no necessàriament han de ser tècniques, a formar part de la recerca. Per exemple, amb la captació d’informació. Hem creat una plataforma que es diu agora.ub.edu, que és l’observatori d’inundacions de Catalunya. A través d’aquesta hem llançat campanyes perquè la ciutadania ens enviï informació sobre plaques que recorden les inundacions que hi va haver en el passat i n’estem elaborant un mapa.

De quina manera es vincula la seva feina científica i de divulgació amb les polítiques dels àmbits climàtic i educatiu?

La recerca interdisciplinària que vam començar a fer nosaltres d’una forma pionera en el seu dia no estava ben vista, i de fet, encara hi ha qui ho menysprea. Actualment, Europa considera que és molt important que els projectes tinguin un impacte social i puguin conscienciar la població. Així, impulsem un projecte que es diu I Change en què col·laborem amb la xarxa d’escoles a la qual pertany el col·legi Claver. Concretament, hem instal·lat una xarxa de sensors per mesurar variables meteorològiques i vinculades a la contaminació, amb el propòsit de conscienciar el món educatiu. En aquesta iniciativa s’ha unit l’interès que poden tenir aquestes escoles amb l’interès que nosaltres tenim des de la UB perquè els centres educatius introdueixin en el seu currículum l’observació del nivell de contaminació alhora que el plantejament de mesures que puguin ajudar a disminuir-la entorn d’on estudien o treballen, a més de canviar els seus hàbits o impacte. Aquest seria un exemple de ciència ciutadana, que comentava abans.

Però també s’han de prendre decisions a gran escala...

Quan hi va haver les inundacions de València, l’Estat va crear un comitè d’experts i ens va trucar per formar-ne part, la qual cosa vol dir que podem incidir, per exemple, en la necessitat de conscienciar més la població confront al risc d’inundació. En un nivell més elevat, hi ha l’organisme que aplega centenars de científics. Particularment, hi col·laboro i també ho faig amb la xarxa MEDEC (Mediterranean experts on climatic and enviromental change), tenint l’oportunitat d’incidir en tots els països de la unió del Mediterrani. Aquestes xarxes elaboren informes que després serviran per donar als països les pautes d’actuació en el camp climàtic. En aquest sentit, els països poden anar molt lents, hi podem discutir molt i queixar-nos que no avancem, però si aquests informes no estiguessin al darrere no estaríem fent res. Per tant, hi ha una incidència més important del que la gent es pensa, però necessitem la doble incidència amb la població. Aquesta ha de ser conscient que ha de canviar moltes coses del seu estil de vida i de les seves creences respecte al canvi climàtic i el canvi global, i els polítics, evidentment, han de prendre decisions a gran escala.

El canvi climàtic està causant moltes inestabilitats arreu del món, en part, per l’augment de temperatura?

Els episodis extrems vinculats a aquest augment també augmenten. Més onades de calor; amb major durada, intensitat, freqüència... La temperatura mitjana del planeta el 2024 va ser 1,6 graus superior a l’època preindustrial. Perquè ens fem una idea, és com si tothom estigués a una temperatura corporal de 38 graus. Això té unes conseqüències immediates sobre la supervivència. En primer lloc, impacta sobre la salut atès, per exemple, que els efectes dels cops de calor en les persones més vulnerables són elevadíssims. També afecta l’agricultura, que és molt important per a les terres de Lleida, havent-hi un canvi fenològic en els cicles, en els tipus de productes que es poden cultivar, etc. A més, les gelades s’estan produint en un moment en què els fruiters ja han tret la flor. L’increment de la temperatura porta a l’augment de pèrdua evaporativa de les plantes, és a dir, aquestes necessiten més aigua i també en perden més per evapotranspiració. Això vol dir que també necessitem més aigua pels conreus i la vegetació natural. En aquest sentit, caldrà analitzar la variació de la precipitació al Mediterrani. El que sí que podem assegurar és que quan hi hagi sequeres atès aquest augment de temperatura seran molt més fortes, i que tot apunta a un increment de la torrencialitat de la pluja. Hi haurà més episodis de pluja intensa i també serà major la durada de períodes sense, fet que anomenem ratxes seques. També hi ha la pèrdua de les glaceres amb l’afectació al mateix clima i els ecosistemes o l’augment del nivell del mar.

Tot plegat es tradueix també en l’aparició de més fenòmens meteorològics adversos?

S’ha comprovat que hem tingut i tornarem a tenir danes o altres fenòmens que produeixen els aiguats perquè formen part del nostre clima. El cas és que n’hem vist de molt més intenses del que ho serien sense el canvi climàtic.

Creu que les noves generacions de joves estan més conscienciades respecte a altres amb el canvi climàtic?

Crec que des de petits han sentit a parlar del problema i, indiscutiblement, estan més conscienciats del que ho podia haver estat la meva generació. Hi ha persones molt conscienciades, de fet, n’hi ha que ho estan tant que pateixen ecoansietat. Aquí cal fer un advertiment: no, si us plau, hem de tenir una actitud proactiva, però l’ecoansietat no ens ajudarà en aquest propòsit. Dit això, també conviuen amb els que a partir de certa edat tornen a passar de tot. Les xarxes socials tenen una influència negativa perquè ataquen la conscienciació i, sobretot, hi ha una tendència a pensar que la tecnologia serà la solució de tot i que cal deixar-ho a les seves mans, quan aquesta no és la resposta.

Per tant, quin paper creu que juguen les xarxes socials?

Costa moltíssim promoure la divulgació a través de les xarxes socials. És un dels problemes que té el món de la recerca. Crida molt més l’atenció tot allò que és negatiu, visceral o emocional que no tot allò que pot ajudar-te. De fet, vam fer un estudi l’any 2010, quan va haver-hi les nevades a part de Catalunya, en el qual vam comprovar que les xarxes socials es van utilitzar solament per donar missatges de: “mira quina foto” o “mira que divertit”, però no es van fer servir en cap moment per ajudar la població que podia estar atrapada enmig de la neu. Actualment, està comprovat que circulen molt més tots els missatges negacionistes que els basats en la realitat i la veritat. Si poguéssim canviar les xarxes socials, òbviament, seria molt positiu, però no tenim la recepta perquè darrere seu sabem que hi ha molts interessos i molts missatges que ja venen molt estudiats prèviament.

Des de la seva experiència en actes, xerrades o tallers, hi ha cada cop més iniciativa pel que fa a l’emergència climàtica o hi ha indiferència?

Sí, indiscutiblement. De fet, hi ha una majoria d’iniciatives impulsades per joves. N’hi ha que estan plenament compromesos amb el reciclatge i la disminució de la petjada de carboni; canvien el seu estil de vida o impulsen projectes empresarials que aposten per l’arquitectura sostenible. També hi ha empreses de roba que estan plenament implicades en un desenvolupament sostenible. Potser caldria dir que, realment, el problema és evitar que la generació més jove caigui en un desencís darrere del qual hi ha greus interessos. És a dir, no podem fer res per canviar el món i, per tant, per què fer-ho? Per què comprometre’m amb el medi ambient? O amb la justícia climàtica? Aquest desencís el que fa és que siguin persones esclaves del consumisme i els interessos que hi ha, per exemple, darrere les xarxes socials. És el pensament de: “Com no val la pena lluitar, seré un gran consumista”.

Consolidant-se els negacionistes respecte a fets científics.

Hi ha un interès molt important que la gent no els cregui: que no canviï el seu estil de vida. I qui hi ha darrere de tot això? Els que n’obtenen grans beneficis del fet que la gent sigui consumista. És una època en què hi ha grans experts de la manipulació a través de les xarxes... és molt difícil, com tu dius, perquè després hi ha persones negacionistes que s’identifiquen amb el mateix negacionisme i quan els dius segons què consideren que estàs atacant la seva persona.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking