Pol Simon: “L’EP és una forma de tornar a l’honestedat, encara que faci mal”

Pol Simon (Lleida, 2002) és un jove cantautor lleidatà que va fer del piano, la percussió i la seva inseparable guitarra els seus companys de viatge al món musical, que s’ha convertit en la seva devoció. Va començar a compondre durant la pandèmia i el 2021 va presentar el seu primer tema, Confinat. El 2024 li va arribar el seu primer encàrrec de la mà d’un club de futbol lleidatà, i enguany llançarà el seu primer EP Mentiras, un recull de temes pop-rock i balades que busca reivindicar l’honestedat i el respecte cap a les persones.

Què en pensa de les mentides?

Què en penso de les mentides? Que en diem moltes... fins i tot quan diem que no mentim. L’EP es diu Mentiras perquè preferia que la gent es preguntés què és veritat i què no. Inclús en la música.

Per tant, quina influència han tingut les mentides a l’hora de compondre el seu EP?

Vivim envoltats de mentides: les de les xarxes, les que ens imposa el sistema, les relacionades amb què s’espera de nosaltres... L’EP és una manera de despullar tot això i tornar a l’honestedat, encara que faci mal.

Considera que és un treball musical pensat, també, per a què la gent obri els ulls en les seves relacions i demostrar que no tot és amor i no tot s’hi val?

Les relacions estan plenes de capes. L’amor no és sempre dolç, i el desamor no és sempre clar. Mentiras vol mostrar aquesta zona grisa en què sovint ens perdem. Si algú escolta el disc i s’hi reconeix, ja haurà valgut la pena.

Precisament, Batega fort és un crit d’alerta sobre les relacions tòxiques d’amor adolescent.

Les relacions tòxiques es normalitzen molt, sobretot, en l’adolescència. Batega fort és un crit contra aquest silenci. No és només una cançó, és una manera de dir “no ho acceptis, no és normal, i pots sortir-ne”.

La música és el que actualment li fa bategar més fort el seu cor?

Sí, totalment. La música és el que em fa bategar més fort, però també és el que em calma. És com una mena de refugi en què puc desconnectar del soroll de fora i connectar amb el que em passa per dins.

Com conjuga tots aquests sentiments i emocions per convertir-los en cançons?

El que em mou a escriure és l’emoció en brut, sense filtres. A vegades és meva, però molts altres cops ve de converses i de vivències que m’han compartit. Tots portem històries dins, i jo intento convertir-les en cançons que altres també puguin sentir com seves.

Com viu el procés de compondre? Té la influència d’algun artista o grup?

Vaig començar a compondre durant la pandèmia. De fet, el meu primer tema es diu Confinat, i va sortir en aquell moment en què tots estàvem més tancats però, alhora, emocionalment oberts. Escriure cançons va ser com una via d’escapament, i des d’aleshores no he parat. Pel que fa a influències, m’agrada molt el pop amb ànima, com el de Pereza, Leiva, Los Secretos o el primer Melendi. Tots ells tenen aquella manera directa de dir les coses que m’inspira molt.

Més enllà de compondre, també cal fer-se un lloc en el panorama musical, quines creu que són les claus per aconseguir-ho?

Crec que la clau és ser tu mateix. En un món en què tot passa tan ràpidament i tothom vol agradar, ser honest amb el que fas i amb qui ets és el que et fa diferent. No intento imitar ningú ni seguir modes: escric el que em surt, amb les meves paraules i des del que sento. I penso que la gent nota quan una cosa és de veritat.

Suposo que no deixar-se enganyar també és un altre factor determinant.

Sí, és molt fàcil perdre’t si no tens clar qui ets. Al final, no deixar-se enganyar també és una forma de cuidar-te i de ser coherent amb el que fas.