Séquia amb arbres

De les quatre grans séquies del canal d’Urgell, la tercera és la que passa per Mollerussa, travessant la localitat d’un extrem a l’altre, des del sud-est que limita ja amb l’extraradi fins vora la casa-canal on té la seu la comunitat de regants, un trajecte a trossos cobert i d’altres a la intempèrie, que el curs hídric ressegueix tot dibuixant una ampla avinguda que circumda per baix el centre urbà.

Aquesta tercera séquia es desvia del tronc principal del canal prop de Vilanova de Bellpuig i desaigua al Segre després de recórrer una trentena de quilòmetres, a les immediacions de Vilanova de la Barca –entre dues Vilanoves, doncs–, havent circulat abans també pels afores del Palau d’Anglesola i Bellvís.

De Mollerussa en direcció a llevant, el traçat d’aquesta via aquàtica ha anat adquirint la condició de passeig, bastant concorregut en determinades hores del dia, o fins i tot d’itinerari mig esportiu i mig turístic, sobretot el tram primer d’uns dos quilòmetres, arbrat en un dels marges, en concret l’inferior o de l’esquerra, en el sentit del corrent, el dretà en cas d’accedir-hi des de la perifèria mollerussenca. Els plàtans i altres espècies arbòries intercalades en aquell frondós mur verd proporcionen als caminants una ombra espessa molt d’agrair ara a l’estiu, que complementa l’efecte refrescant de la proximitat de la massa líquida en perpetu moviment, enmig de la piuladissa d’ocells, el xiuxiueig de l’aigua i el fregadís de les fulles quan bufa l’aire, entre d’altres amenitats sonores d’ordre natural.

Una horeta de marxa, entre anada i retorn, segons les aturades contemplatives o fotogràfiques, començant just després de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, la rotonda el·líptica d’una mica enllà i l’anomenat Salt de la Farinera, seguint pel carrer Belianes i enfilant-se a la banqueta o caixer, per on es camina, perquè aquí la séquia discorre encaixada dins d’una mena de terraplè, deixant enrere el pont del camí asfaltat de Golmés a Miralcamp i, al cap d’una estona, l’antiga carrerada reial, vora una vella casilla de vigilants, punt en què s’acaben els arbres i convé girar cua, sobretot si fa massa sol, encara que els més resistents a la calor o matiners o vespertins sempre poden continuar un parell de quilòmetres fins a arribar a l’espectacular Salt del Duran.

Prop d’on arrenca a Mollerussa la ruta de la tercera séquia, darrere dels Mossos d’Esquadra, en un local cantoner d’amplis finestrals, decorat amb pedra i fusta, la braseria La Noguesa, que deu el nom a una antiga torre, ofereix des de fa divuit anys esmorzars de forquilla i dinars tots els dies, tret del dilluns, a base de plats de la terra ben fets i a preus ajustats, sobretot carns a la brasa amb guarnició, però també fruits de la mar com bacallà o sípia amb gambes. A més, amanides, escalivada, canelons, arròs, fideuà, caragols a la llauna, peus de porc, callos, cuixa d’ànec o postres casolanes, a destacar el flam de Baileys. Menú dels feiners a 16,80 euros, dissabtes i diumenges per 26.