Els colors de Balaguer

Blanca Collado García (Prat de Llobregat, 2005) va endinsar-se ja de petita en el món cultural. Inicialment es va interessar per la música, aprenent a tocar diferents instruments i amb el propòsit de convertir-se en docent d’aquest art. Arran d’una situació familiar, però, va traslladar-se amb només 13 anys fins a la capital de la Noguera, Balaguer. La ciutat va ser-li una revelació. “A l’arribar me’n vaig enamorar de seguida. Vaig pensar: uau! No em vull moure d’aquí”, recorda la Blanca. Acostumada al ritme d’una ciutat més gran i frenètica, va descobrir una nova llar i un entorn que encaixava amb la seva filosofia vital. “El simple fet de poder viure en un lloc amb tranquil·litat, que a vegades sembla que no sigui possible, em va semblar increïble”, diu la barcelonina.

Així doncs, Balaguer la va inspirar fins al punt d’encarar els seus estudis cap al món de l’art. Primer va cursar el Batxillerat Artístic, després va estudiar il·lustració i, ben aviat, finalitzarà el CFGS en Animació a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol de Lleida. Però la seva relació artística amb la capital noguerenca va anar més enllà: fa un parell d’anys, com a treball de final de cicle, li va dedicar un llibre il·lustrat.

La jove no volia que fos de caràcter històric ni nostàlgic, sinó actual. I durant diversos dies va recórrer la ciutat càmera en mà, observant els espais, la gent i el ritme quotidià per decidir quins indrets mereixien formar part de la publicació. “Volia generar un record actual d’alguns dels indrets més emblemàtics”, explica.

El resultat va ser trenta-dues il·lustracions fetes a partir de l’urban sketching, un moviment artístic basat en dibuixar els espais urbans a peu de carrer. Un dels escenaris que la van inspirar especialment va ser la canalització del Segre. “Jo tinc un gos i sempre vaig pel riu. Passejant per la zona vaig veure les acolorides façanes dels edificis que l’envolten i vaig pensar: el títol del llibre ha de ser Els colors de Balaguer, perquè al final és el que em representa; vida, paisatge...”, comenta.

La Blanca va aprofitar les il·lustracions de la seva guia il·lustrada per organitzar l’exposició, Passeig per Balaguer, que ja s’ha pogut veure en tres espais diferents, l’últim dels quals és el local social de la Fecoll a Lleida. Concretament la sala Manolo Calpe reuneix tretze il·lustracions realitzades amb aquarel·la, llapis de color, carbonet o acrílic. Es pot visitar durant l’agost, entre setmana de 8 a 18 hores i els dissabtes de 8 a 15 hores.

Més enllà dels edificis patrimonials, les seves il·lustracions també reivindiquen els espais quotidians i les persones que els habiten. Per a la Blanca, la ciutat no s’entén sense el que s’hi desenvolupa. “Les persones són el centre de la vida”, afirma. Per això a les seves il·lustracions hi apareixen sovint terrasses amb clients, persones passejant o escenes del dia a dia que aporten moviment i autenticitat a cada composició artística.

El seu llenguatge artístic també fuig dels límits. Aquarel·la, carbonet, acrílic, llapis de colors o gravat conviuen en una mateixa obra. “M’agrada molt barrejar diferents tècniques”, assegura, sempre amb la voluntat de construir dibuixos més expressius i vius. D’altra banda, la bona acollida que ha tingut la publicació ha generat per a la Blanca nous encàrrecs i li ha confirmat que el camí que va decidir emprendre era el que vol continuar recorrent. Ara compagina els estudis del cicle superior d’Animació, amb la col·laboració amb l’animador Toni Alarco, amb la feina de cambrera. Alhora continua imaginant nous futurs projectes, entre els quals, un segon llibre dedicat a la ciutat de Balaguer i noves propostes artístiques.