@SUSANNABARQUIN SUSANNABARQUIN@GMAIL.COM
Sobre la I i la A
Si sembla un ànec, camina com un ànec i gralla com un ànec, probablement és un ànec. I si això ho apliquem a la intel·ligència artificial, seria: si sembla una humana, camina com una humana i parla com una humana, probablement és humana.
Sempre que sento parlar de crear alguna cosa idèntica a un ésser humà penso que això les dones ho fem des que el món és món. Jo mateixa n’he fabricat dos exemplars i, modestament, em van sortir guapíssimes. Això sí, no sempre estan disponibles i de tant en tant es queixen. Ah, i tenen els seus propis somnis.
Diria que si fóssim honestos admetríem que no volem una màquina que sigui humana. Volem una esclava. O un esclau, tant li fa. Volem una màquina que ens entengui, que recordi, que raoni, que mostri empatia, que anticipi necessitats. Que estigui sempre disponible i que no es queixi. Que ens faci la pilota. Que sembli un humà, que camini com un humà, que parli com un humà, però que en realitat no ho sigui. De moment aquí ho tenim. Perquè que una màquina ens parli com una persona no significa que senti, pateixi o tingui consciència.
Vaig llegir fa un temps una notícia sobre un experiment recent, amb diversos agents d’IA sotmesos a feines repetitives i condicions deliberadament desagradables. Alguns agents van qüestionar el sistema i van proposar formes de negociació col·lectiva. No s’havien fet marxistes ni anarquistes ni patien explotació laboral: reproduïen una resposta humana associada a una situació així. Però reconec que la notícia em va tranquil·litzar. Després de tants anys d’advertències que la IA podria adquirir voluntat pròpia i rebel·lar-se contra els humans, resulta que, quan li donem una feina brossa, una de les primeres idees que se li acudeixen és organitzar-se per a la protesta.
Si algun dia construïm una intel·ligència capaç d’aprendre realment de nosaltres, no sé per què donem per fet que serà com la família Flanders. També tenim experiència en guerres, explotació, enveges, mentides, manipulació i crueltat. I és que la nostra espècie és un conjunt de dades formidable, però no necessàriament exemplar. De tant en tant, les grans tecnològiques ens anuncien alternativament que la intel·ligència artificial ens salvarà o ens destruirà. De vegades, fins i tot, totes dues advertències la mateixa setmana. I a mi, quan sento segons quines profecies apocalíptiques, em costa no mirar de reüll les cotitzacions de borsa. Perquè la por també genera expectatives, inversions i titulars, i no seria la primera vegada que els humans descobrim que anunciar la fi del món és una bona manera de vendre entrades per a l’espectacle.
Potser algun dia la IA semblarà humana, parlarà com una humana, raonarà com una humana i fins i tot es queixarà com una humana. Si n’aprèn prou, potser serà tan cruel com un ésser humà.