Carme Farnell: “És difícil revertir el canvi climàtic, però podem treballar per no anar a més”

És del Palau d’Anglesola i estava acostumada a anar a collir fruita de ben petita. Així que quan un estiu, encara nena, va enxampar una pedregada no va trigar a preguntar-se: “Per què cauen trossos de gel del cel?”. Ara, la Carme Farnell és meteoròloga al Servei Meteorològic de Catalunya i ha desenvolupat un sistema d’alerta de pedregada i altres episodis de temps sever, com ara tornados, que permet preveure’ls amb una antelació de fins a dos hores. Amb ella parlem de l’eina que ha desenvolupat i que després d’anys de proves fa pocs mesos s’ha estrenat oficialment.

Parlant amb ella un té la sensació que gaudeix de valent estudiant les pedregades. I és el que fa. També li encanta la boira, assegura. Sens dubte, és filla de la seva terra. La meteoròloga del Palau d’Anglesola Carme Farnell (1983) va defensar fa gairebé dos anys la tesi doctoral

Anàlisi, diagnosi i predicció d’episodis severs a Catalunya. Focalització en les pedregades del Pla de Lleida. És el resultat d’anys d’investigació que li han permès impulsar, juntament amb un dels seus directors de tesi, Tomeu Rigo, un sistema d’alerta de pedregada que avisa amb una antelació de dos hores sobre el risc de pedregada als municipis que se’n veuran afectats. Per aconseguir-ho es basa en l’einalightning jump. Fa uns mesos es va posar en marxa oficialment, després d’anys de diverses proves. I els resultats són més que satisfactoris.

En què consisteix el seu sistema d’alerta de pedregades i quins resultats els ha donat fins ara?

Es basa en el lightning jump i el vam començar a desenvolupar juntament amb el Tomeu Rigo, un dels meus directors de tesi. De fet, és un sistema inventat als Estats Units i el que vam fer nosaltres va ser estudiar com funcionava amb la xarxa de detectors de llamps que tenim a Catalunya. Vam mirar si érem capaços de desenvolupar-la i adaptar-la a les condicions climàtiques de Catalunya i si ens podia servir per preveure pedregades o altres episodis de temps violent. Vam estudiar els primer episodis de pedra del 2006 al 2013 i els resultats eren bons, amb un 80% d’encerts i un 20% de falses alarmes. Aleshores també ho vam aplicar als tornados i vam comprovar que ho detectava força bé. En canvi, les mànegues, no tant. En els anys posteriors vam continuar les investigacions, juntament amb altres campanyes i finalment, el mes de maig d’enguany ho vam posar en operatiu oficialment.

Què és el lightning jump?

És un algorisme que es basa en un augment sobtat de les descàrregues elèctriques. Quan es produeix aquest increment, l’algorisme s’activa. Es basa tant en descàrregues núvol-núvol com núvol-terra. Aquest fet és important ja que som dels pocs països del món que tenim una xarxa de descàrregues elèctriques (XDDE) capaç de detectar ambdós tipus de descàrregues. En canvi, altres llocs com ara Espanya, França, Alemanya o Itàlia només tenen les descàrregues núvol-terra. Per tant, no poden aplicar aquest algorisme i les prediccions no poden ser tan precises.

Quin balanç en poden fer a hores d’ara?

Per ara, el resultat està sent molt bo. Tenim un percentatge d’encert molt alt. Hi ha algun cas en què potser no ha funcionat tan bé, però ja entra dins d’aquest percentatge previsible del 10-15% de falses alarmes. La resta, força bé. Encara no s’ha validat del tot però pel que portem de temporada –que per cert estem tenint bastantes pedregades–, el resultat està sent bastant bo.

En què detecten que ajuda aquesta predicció de dos hores de pedregada?

Depèn de la zona i l’època de l’any. A nivell agrícola encara és difícil ajudar els pagesos, però estem estudiant per ampliar aquestes dos hores. Si una tempesta t’agafa a mig juliol amb els palots al tros, poca cosa hi pots fer, tret que ja tinguessis previst traslladar-los a la càmera de fruita. Aleshores potser pots avançar el moment del transport. Poc més. A nivell social, ja és una altra cosa: evites sortir, tanques el cotxe a casa o si tens previst anar a collir, fas marxa enrere i no hi vas. No pots guardar la collita, però sí que pots evitar danys personals. Després de la pedregada més severa que hem tingut al Pla de Lleida, el 5 de juliol del 2012, molta gent va haver d’anar al CAP perquè li van caure pedres de 7 centímetres al cap. El que sí que s’ha d’intentar és millorar aquesta diferència de temps.

Canviant de tema, què ens espera amb el canvi climàtic?

Ja el tenim aquí. Només cal observar que les temperatures que s’han registrat enguany a la Sibèria són altíssimes, de 38 o 39 graus, o a Suècia. Un altre exemple són els incendis que es van declarar l’any passat a Austràlia o a Califòrnia. Els paisatges i els ecosistemes són cada vegada més vulnerables. Ens hem d’adaptar a temps més extrems i severs, temperatures més extremes i temps violents. Les tempestes del Mediterrani poden ser més extremes, amb més inundacions. Ja veurem com afecta el canvi climàtic a les pedregades, però un possible escenari podria ser que, a causa de l’ascens de la temperatura, hi hagi una disminució de la mida de la pedra.

Cap teoria avala els negacionistes.

No! Si mires la corba de temperatures dels darrers vint anys i ho compares amb l’últim segle t’adonaràs que hi ha anys freds i altres de càlids, però la tendència és d’un increment molt alt de la temperatura. Pel que fa a l’aigua, a les Terres de l’Ebre, fa dos anys que passen de 200 litres en un dia. I això sense moure’ns de casa. Als EUA els noms dels huracans mai passaven de la lletra Z. Ja fa temps que es doblen.

Què hi podem fer com a societat o a nivell individual per parar-ho o revertir-ho?

És difícil revertir el canvi climàtic perquè portem una inèrcia dolenta, però podem treballar per no anar a més. El que tenim nosaltres més a mà és a nivell de mobilitat, amb els cotxes per exemple. Podem escollir un cotxe elèctric o que els busos ho siguin. Apostar pel transport públic en lloc de l’individual, tot i que ara amb la Covid-19 és complicat. A nivell polític o d’administracions, s’hauria d’apostar per les energies renovables i canviar. Ara bé, personalment, crec que és difícil, perquè hi ha molts interessos pel mig.

Ens hem de preparar per quedar-nos sense platges o neu?

Sense neu ja ens hi estem quedant. Encara que algun any nevi més, la tendència és que disminueixi. Al Pirineu la neu cada vegada queda més cap a la Val d’Aran perquè és la cara nord i per tant té més flux de fred. A la resta, cada any es pateix a veure si acaba nevant o no. En aquest sentit, les pistes d’esquí en general crec que patiran el canvi climàtic. Pel que fa a les costes, la gent de les Terres de l’Ebre ja diuen que el nivell del mar comença a pujar. Crec que la nostra generació i la dels nostres fills no veuran que ens quedem sense costa catalana. A llarg termini, segons diuen, els escenaris climàtics, que cada cop empitjoren, pot ser possible.

Per què es va interessar per la meteorologia?

No ho sé. De ben petita recordo que ja m’interessava la formació dels núvols, com es movien... També anava a collir pomes i em van començar a interessar les pedregades. Un cop estàvem collint pomes i vam haver de marxar perquè va pedregar. L’endemà em vaig trobar el tros destrossat i em vaig preguntar: “Per què cauen trossos de gel del cel?””