Blanca Roca i Mireia Morales, creadores del compte Sos Català: "Per mantenir el català, hem de ser a les xarxes"

Davant la tendència a la baixa de l’ús del català, Blanca Roca i Mireia Morales, nascudes fa 25 anys a Barcelona, van crear a les xarxes socials el compte Sos Català. “Vam decidir aportar el nostre gra de sorra per ajudar a la salut de la nostra llengua”, expliquen les dos joves, amb estudis vinculats a la comunicació, la cultura, la llengua i la literatura catalanes. El seu perfil és actiu des de finals de 2023, generant multitud de contingut divers -sempre en català–. Ja sumen més de 89.000 seguidors en un ecosistema digital que consideren clau per salvaguardar el futur de la nostra llengua. 

Quina peça considereu que falla en la davallada de l’ús del català? 

No hi ha una única peça que “falla”, sinó una combinació de factors que es retroalimenten. A les xarxes i entorns digitals, el català hi té una presència minoritària. Les grans plataformes prioritzen llengües globals (anglès, castellà) i això fa que molts creadors de contingut catalanoparlants optin per fer servir una altra llengua per arribar a més públic. Això genera un cercle viciós: menys contingut en català porta a menys consum i motivació per crear-ne. Els nens i nenes consumeixen molt més contingut en castellà, perceben que és més “guai”, i això es trasllada a l’escola i al seu dia a dia. 

Pel que fa a les lleis que protegeixen l’ús del català no sempre es compleixen o s’apliquen. També és un factor clau la transmissió i la lleialtat lingüística dels catalanoparlants. I, finalment, entra en joc el fet que la indústria audiovisual i musical produeix poc en català o la immersió lingüística no s’acaba respectant del tot en molts casos en funció de la zona. Potser la peça que més grinyola és la combinació entre la manca d’ecosistema digital potent i la inseguretat lingüística d’alguns parlants. 

Des de la vostra experiència, les xarxes socials poden ser útils per salvar el català? 

Sí, sens dubte. Poden jugar un paper molt important a l’hora de fomentar l’ús del català, però depèn de com s’hi treballi. Afavoreixen que iniciatives com sos.català arribin a milers de persones sense necessitat de grans recursos, fent més visible la llengua. Quan els usuaris veuen contingut en català, aquest deixa de ser percebut només com una assignatura de l’escola o quelcom relegat a l’àmbit familiar i passa a ser una llengua natural també per a l’humor, la música, la moda, l’activisme... Això trenca estigmes i n’augmenta l’atractiu. 

Però també hi ha reptes. Els algoritmes de les grans plataformes no afavoreixen llengües minoritzades o molts creadors catalanoparlants acaben fent els vídeos en castellà o anglès per tenir més seguidors i guanyar més diners. Sense polítiques públiques ni suport social, el català pot quedar diluït dins de l’ecosistema digital. 

Creieu que la divulgació del català mitjançant els dibuixos emesos per la CCMA durant els anys 80-90, d’alguna manera, està recaient actualment en els creadors de continguts? 

Sí, l’oferta s’adapta a la demanda. Les noves generacions ja no miren la televisió i la major part del seu temps de consum audiovisual és a través del mòbil. Per tant, ara la tasca divulgativa i la responsabilitat recau en aquestes plataformes amb uns formats ben diferents. Si volem mantenir el català hem de ser-hi. Els primers que s’adaptin als nous formats, no com a consumidors, sinó com a creadors, seran els qui teixiran el futur més proper.

En els vostres vídeos doneu a conèixer o reivindiqueu mots o dialectes d’arreu de Catalunya. És una manera d’enriquir el vostre contingut però suposo que també us enriqueix a vosaltres mateixes com a catalanes… 

Exacte. Ens considerem nòmades dels Països Catalans perquè ens agrada trepitjar i donar visibilitat a tots els parlars del país, i això és important perquè tots són únics i aporten context i història de cada indret. 

I, escombrant cap a casa, quin vocabulari d’àmbit lleidatà us ha captivat? 

Tenim unes amigues lleidatanes que ens ensenyen moltes paraules i expressions lleidatanes, ens encanten. Una frase que dieu molt a Ponent és “a fe de Déu”, i hem de dir que l’hem incorporat. També ens agraden “escatxigar”, “escarranxar-se”, “mangala”, “préssic”, “buixir”, “mossada”, “auberginya”, “safranòria”, “sisquere”... Ens encanta el vocabulari lleidatà, creiem que és molt ric i autèntic, mentre que l’accent és molt bonic.