Ulugh Beg

Avui seguirem revisant alguns personatges històrics de l’astronomia que són poc coneguts per diversos motius. A més, en aquest cas ens remuntarem a finals del segle XIV i principis del XV i ens traslladarem a l’imperi timúrida. Segurament per a molts aquest imperi no sigui conegut, ja que es tracta d’un imperi que va governar des de 1370 fins a 1526 una extensa zona de l’Àsia Central, en un espai comprés entre l’est de l’actual Turquia fins a arribar al peu de l’Himàlaia passant per territoris que actualment conformen països com l’Iran, l’Afganistan o l’Uzbekistan. 

L’imperi timúrida s’inicia amb l’emperador Tamerlà, també conegut com Timur, i és un imperi musulmà d’arrels turcomongoles. A la mort d’aquest potent emperador van començar les lluites entre fills i nets pel control de l’imperi i és aquí on trobem el nostre protagonista Ulugh Beg. 

Ulugh Beg va néixer el 22 de març de 1394, ara just fa 630 anys, a Sultaniyya a l’actual Iran. Era net de Tamerlà i fill del també governant Xah-Rukh, fet que el va fer créixer rodejat de coneixement de l’Orient Mitjà i de l’Índia degut a les conquestes de la seva família, això el va fer interessar- se de forma molt especial per les matemàtiques i l’astronomia. 

L’any 1409 va ser nomenat pel seu pare governador de la regió de Transoxiana i el Turkestan, a l’Uzbekistan actual. La majoria de fonts històriques confirmen que Ulugh Beg no va destacar per ser un governant especialment exitós, tot i que va participar en diverses conquestes però també en algunes derrotes de la seva dinastia. Malgrat tot ell sempre es va centrar a dedicar temps a la ciència i fruit d’això l’any 1428 va construir un observatori astronòmic enorme anomenat Gurjani Zij, considerat un dels millors del món musulmà i equiparable a l’Uraniborg de Tycho Brahe. En aquells moments en què no hi havia telescopis, els observatoris consistien principalment en estris geomètrics per mesurar la posició dels estels, així es coneix que Gurjani Zij tenia rellotges de Sol enormes i sextants amb radis de 36 metres que permetien una precisió angular d’una vintena part d’un grau. 

El gran resultat científic d’Ulugh Beg va ser l’any 1437 amb la determinació més precisa fins a aquell moment de la durada de l’any sideri amb menys d’un minut d’error. Per fer-ho va utilitzar entre altres un gnòmon de 50 metres. Aquesta mesura va ser després millorada per l’il·lustre Nicolau Copèrnic l’any 1525.