En els marges

Qui hi ha en els marges de la nostra societat?

Hi ha la treballadora d’un supermercat que en només vint-i-quatre hores haurà d’enfrontar-se a un desnonament. Hi ha la mare d’una nena que treballa de manera il·legal netejant comerços i que desconeix que la seva filla no és a l’escola sinó a la comissaria de la policia. Hi ha l’àvia que ha anat acumulant pastilles i que grava un vídeo al seu fill tot recordant-li el seu amor incondicional, a escasses hores d’una visita judicial que l’obligarà a abandonar la seva llar.

També hi són els presos que van ocupar els calabossos del país i que demanaven, a l’inici d’una democràcia nova, l’amnistia mentre denunciaven un tracte inhumà per part d’uns funcionaris que encara eren fidels a l’antic règim.

En els marges hi ha els protagonistes de dues pel·lícules espanyoles, En los márgenes i Modelo 77, que omplen les sales d’un cinema compromès amb el nostre present i amb un passat que necessita ser revisitat. Juan Diego Botto i Alberto Rodríguez han decidit posar el focus en unes històries que han estat invisibilitzades o conscientment oblidades pels mitjans de comunicació convencionals.

Qui més hi ha en els marges?

En els marges també hi ha els 18.500 nens de Barcelona que reben ajuda per comprar menjar; el pacient que veu com una visita amb el metge especialista queda marcada a mesos vista; el propietari d’un petit comerç que aixeca la persiana sabent que perdrà diners en una jornada laboral per l’augment de l’electricitat i del lloguer. La llista de persones i casos que són als marges omplirien pàgines en una revista amb espai limitat com aquesta. Hi hauria la dona que busca un avortament i ho ha de viure en silenci, la del jove trans que ha de passar per entrevistes amb psiquiatres i que no entén l’oposició a una llei que només busca protegir-lo i normalitzar-lo...

En els marges hi ha Penélope Cruz, Miguel Herrán, però segur que també podem ser-hi tu i jo, o alguna persona coneguda. Som als marges per uns mitjans de comunicació que posen el focus en els okupes i no en la feina feta per plataformes com la dels Afectats per la Hipoteca. Hem de sobreviure en els marges perquè la premsa posa el micròfon a polítics que parlen de llibertat, d’abaixades d’impostos als més rics i que obliden el present d’uns ciutadans que necessiten ser visibilitzats i ajudats per un coixí anomenat estat del benestar. Són als marges els presos que van ser colpejats per uns funcionaris que enyoraven el franquisme perquè explicar la seva història equival a posar en dubte una transició que no va ser modèlica. Per tots aquests motius val la pena anar al cinema ara. Per veure unes històries que et colpegen de realitat, vint-i-quatre vegades per segon.