Paleotraining: tornar als orígens

Els homes i dones del paleolític eren moltes coses, però no podien ser sedentaris. Sense un lloc estable, es movien pel territori caçant i recol·lectant. Hi ha qui considera que la primera desconnexió de la humanitat amb la seua pròpia genètica va ser el dia que vam descobrir la capacitat de plantar i recol·lectar cereal: vam començar a canviar l’alimentació i ens vam anar aïllant de la natura per transformar-la i adaptar-la a les nostres necessitats. “Ara hi ha milions de persones que per guanyar-se la vida han d’estar assegudes vuit hores cada dia davant d’un ordinador”, explica l’Alejandro Robles. “Durant el paleolític si una persona es passava el dia assegut no tenia cap possibilitat de sobreviure”. Tècnic superior d’esports i entrenador personal, l’Alejandro és un dels dos responsables de la primera sala de paleotraining de les terres de Lleida. L’altra meitat és l’Estela Orna, fisioterapeuta i postgraduada en pisconeuroimmunologia clínica. Els primers entrenaments els van començar fa cinc anys a l’aire lliure i des de finals del 2017 estan ubicats en un local al barri de la Bordeta de la capital del Segrià. “El que em va cridar més l’atenció d’aquest model d’entrenament va ser que prioritzava la salut i oferia un plantejament d’exercici global”, diu l’Estela.

Pedres de riu, troncs de fusta polida i cordes són alguns dels materials que d’entrada criden més l’atenció quan entrem al local. Una altra és el terra, de gespa artificial perquè el paleo es practica descalç. “Els seus promotors van plantejar la idea que la manera natural de moure’ns és anar descalç”, reconeix l’Alejandro, “consideraven que el fet de posar-nos sabates era el principi de moltes lesions i que s’havia de tornar als orígens”.

La Xènia Grau, la sòcia número u del centre i una entusiasta del paleo. “El que em va convèncer d’apuntar-me i seguir les indicacions del paleo és que sempre era diferent i que t’obligava a treballar força, flexibilitat, resistència i agilitat amb exercicis que impliquen tot el cos”, explica. “Quan vam començar a venir a la sala em pensava que estava més on menys en forma perquè sempre he fet exercici, però aleshores et proposen una cosa tan senzilla com superar una barrera de troncs o pujar una corda i no saps ni com començar. Quan estàs obligat a combinar diferents habilitats en un sol exercici vas guanyant en benestar general. A més, el fet de poder moure’m descalça per tota la sala també és molt agradable”. La diversitat d’exercicis i la visió completa del cos és també una de les motivacions de l’Edu Montrabà i l’Isaac Baró per convertir-se en paleos. Els dos estan d’acord que “és molt més motivador venir aquí sense saber què faràs cada dia que no pas apuntar-te a una classe dirigida o tancar-te a fer màquines a un gimnàs”.

Com que cada persona és diferent, l’Alejandro i l’Estela proposen entrenaments a mida per tal que cadascú faci el que més li convé i pugui progressar al seu ritme. “Amb tot el material i les instal·lacions que hi ha a la sala tenim un catàleg de gairebé tres-cents exercicis diferents per proposar, de manera que és difícil entrar en una rutina que pugi avorrir. La idea del paleo és intentar buscar un tipus d’exercicis que ens puguin connectar amb els nostres orígens, quan érem una espècie que s’havia de buscar la vida cada dia caçant i recol·lectant”, explica l’Alejandro. Aquesta visió holística del cos, posant la salut al centre d’interès, també té els seus avantatges en la recuperació. “La primera incursió al paleo va ser quan vaig començar a investigar sobre sistemes més actius de recuperació de lesions i vaig adonar-me que aquest mètode és molt eficaç”, reconeix l’Estela. “Com a fisioterapeuta he comprovat que la resposta del cos en la recuperació és molt més ràpida i completa perquè no es focalitza només en la lesió”.

En combinació amb les activitats físiques hi ha les nutricionals. “El paleo va una mica més enllà de una mera taula d’exercicis, el fet que la salut i el benestar sigui la principal motivació del mètode també es fa especial atenció en l’alimentació”, explica l’Estela. “Com que el referent nutricional de referència és el paleolític, perquè entenem que genèticament no hem variat, procurem dur a terme una alimentació que s’acosti al màxim al tipus de dieta que duien aleshores sense oblidar, és clar, que vivim a l’Europa del segle XXI”. Fruita, verdura i proteïna animal serien la base, juntament amb l’energia que aporten la fruita seca i els hidrats de carboni dels tubercles. “El que més evitem som els productes processats per la indústria agroalimentària que contenen conservants i colorants, així que sobretot procurem menjar productes frescos i de proximitat. També tendim a evitar aquells que han estat elaborats amb farines, com ara el pa i la pasta, i la llet”, raona l’Estela. “Això no vol dir que per venir al nostre espai hagis de seguir aquesta dieta, sinó que oferim la possibilitat d’assessorar els socis interessants en el tema des del punt de vista nutricional”.

Diuen que tot torna, ara fins i tot l’esperit del paleolític.