L'art i l'ofici de fer llibres

Quan vaig agafar el relleu, realment no sabia on em posava, per a mi l’editorial era un món d’històries i personatges fascinants i de sobte vaig descobrir que era un grup empresarial amb més de trenta treballadors en un sector sempre volàtil”, explica l’Eulàlia Pagès, directora de l’editorial que porta el cognom familiar, de la imprempta Bobalà i de la distribuïdora Nus de Llibres. “Quan el meu pare [Lluís Pagès] s’estava a punt de jubilar va posar el tema sobre la taula i jo, que havia estudiat i treballava d’arquitecta tècnica, finalment vaig fer el pas”. La crisi de la construcció i la falta sobtada de perspectives laborals va ser una raó important per decidir-se. “Quan feia poc que hi era va petar Arc de Berà d’un dia per l’altre. Era la gran distribuïdora de llibres del país i, de sobte, no teníem com fer arribar els nostres títols a l públic. Aleshores vam crear una distribuidora de zero i vaig haver de dedicar-hi moltes hores”.

relleu generacional. Lluís i Eulàlia Pagès. Ella va assumir la direcció del grup editorial fa deu anys.

“Pagès Editors no és l’única editorial de les terres de Lleida, però és la més important i alhora una de les més fortes a nivell nacional. “El sector del llibre ha canviat molt els darrers trenta anys, fins i tot els últims deu, però com a editors en català els nostres problemes continuen sent els mateixos: la falta de massa lectora en la nostra llengua i l’aposta dels grans segells per treure novetats cada setmana i cremar llibres en pocs dies quan abans aguantaven setmanes o mesos”, apunta.

Joana Soto Merola. Antropòloga i periodista, des de fa cinc anys és l’editora de Pagès i Milenio.

En tres dècades els moviments al món del llibre han sigut sonats: editorials que tanquen o són absorbides, d’altres que floreixen i es panseixen com una rosella i algunes que s’han creat de nou i consolidat. Amb l’epicentre a Barcelona, Pagès ha resistit des de la perifèria i ho ha fet sense gaires aliats al teixit cultural i mediàtic de la ciutat comtal. “A vegades sembla que ens penalitza ser de Lleida, però no renunciarem a la nostra identitat; hem demostrat que es poden fer llibres amb vocació universal des d’una ciutat petita com la nostra i també donar veu als autors lleidatans per explicar-se fora de les nostres comarques”.

El primer llibre que Lluís Pagès va editar era quan tenia una impremta: “Va ser un poemari de Josep Eritja el 1984, que volia vendre a 5.000 pessetes per finançar la construcció d’una piscina al complex que l’associació Aspros té a Sudanell. Aleshores ens dèiem Virgili i Pagès i ens vam haver de constituir legalment com a editorial per poder optar a les subvencions del suport genèric de la Generalitat. Després, ja que havíem fet el pas, vam continuar”. Com a Pagès, el primer títol va ser Ara que els ametllers estan batuts, del dramaturg Josep Maria Flotats, el qual després “va dirigir una col·lecció de teatre durant molts anys”, recorda. Des d’aleshores ningú sap del cert quants títols han publicat fins a dia d’avui.

“Nosaltres som una editorial generalista i estem oberts a parlar de gairebé tot tipus de llibres”, apunta la Joana Soto, editora del grup des de fa cinc anys, quan es va jubiliar l’històric Ramon Badia. “El que fem és tenir diferents col·leccions, que dirigeixen experts en la matèria i que són de la nostra confiança; d’aquesta manera mirem de donar a cada llibre un recorregut particular i alhora vincular-la de forma coherent amb la resta de títols de la col·lecció”. Poesia, novel·la negra, assaig, literatura infantil, música, ciència-ficció, cuina, traduccions, història o la propera col·lecció de novel·la gràfica. Cadascun d’aquests fronts és un món amb uns codis propis i uns lectors particulars. Aquesta diversitat fa que sigui necessària una direcció editorial capaç de tenir una mirada ampla i oberta. Antropòloga i periodista de formació, quan li van proposar la feina no havia treballat mai en una editorial. “Com a lectora tenia una visió molt romàntica de la feina d’editora i de sobte vaig descobrir que el dia a dia és força prosaic. Tot i això la feina és preciosa perquè és impossible no sentir-te part dels llibres que has vist néixer i que finalment tenen una bona acollida. Quan al darrere d’un original hi ha molt d’amor i d’esforç, quan veus que l’autora hi ha posat moltes hores, es nota i ho transmet”, confessa Soto. “És impossible llegir-nos tot el que ens arriba i correm el risc de perdre títols potents, però una de les fortaleses que tenim com a editorial és que si tirem endavant procurem acompanyar i cuidar les autores en tot el camí”.

Des que algú envia un original fins que aquest apareix a l’aparador d’una llibreria el projecte passa per moltes mans: des de lectors que en fan informes fins al departament de comunicació, que procura que els mitjans se’n facin ressò; també hi ha correctores, maquetadores, dissenyadores o impressors i comercials. “Malgrat s’ha de tenir una visió de gestió empresarial que permeti mantenir la màquina greixada perquè totes les peces funcionin, editar llibres és una feina molt bonica i enriquidora”, confessa l’Eulàlia. “Quan repasses la llista de noms que hem publicat t’adones de la dimensió de l’editorial i prens consciència que hem fet i continuem fent una feina necessària”.

Estem parlant de noms que van de Josep Vallverdú o Enric Casasses fins a Àlex Sussanna o Rosa Fabregat; de Santi Vila i Francesc Torralba a Rafael Vallbona o Abel Azcona.

Darrerament la novel·la negra ha tingut molt èxit, amb signatures com Montse Sanjuan o David Marín. També han fet traduccions de Paul Valéry o Petros Màrkaris, entre d’altres. A nivell històric el mateix Lluís Pagès té molt present i està orgullós d’haver fet tres edicions del Llibre del Consolat de Mar, original del segle XIV.