Lleida, creadora de noves matèries primeres amb residus agraris i forestals

Antioxidants naturals per a alimentació obtinguts de restes de pi blanc, conservants orgànics per a cosmètica procedents de residus vegetals i fins i tot la possibilitat de fabricar grafè amb els gasos que emanen dels purins. Són alguns dels primers passos per produir a Lleida noves matèries primeres amb rebutjos agrícoles, ramaders i forestals, els usos dels quals inclouen des del sector alimentari fins a la construcció.

Diferents iniciatives apunten en aquesta direcció des de fa temps a les comarques lleidatanes, malgrat que ara guanyen interès i viabilitat econòmica arran de l’encariment dels materials i de l’energia al llarg de l’últim any, accentuat des del mes de febrer passat per la invasió russa a Ucraïna. La primera biorefineria ha començat a funcionar a Solsona, on el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC) prova ja l’elaboració de diferents productes per a alimentació, cosmètica i farmacologia a partir de rebutjos forestals.

La UdL, per la seua part, ha rebut tres ofertes d’empreses per construir-ne una altra a Balaguer, un projecte que s’ha retardat un any precisament per l’encariment dels materials de construcció. A l’espera de posar-la en marxa, una instal·lació provisional a Lleida va donar ja els primers resultats a finals de l’any passat. Aquestes dos biorefineries són experimentals. La seua finalitat és provar aquesta tecnologia amb rebutjos vegetals locals, establir la viabilitat de fabricar-hi diferents productes i demostrar-ne el funcionament a empreses interessades a produir-ne amb finalitats comercials. Les possibles aplicacions van des de l’elaboració de bioplàstics fins a biocombustibles i materials de construcció, així com cosmètica i farmacologia.

D’altra banda, ramaders del Segrià anticipen ja la possibilitat de donar usos industrials a procediments per generar energia i biomaterials a partir del tractament de purins i fems i de residus agrícoles.

La planta de compostatge que ha posat en marxa l’associació Alcarràs Bioproductors a la zona de Vallmanya és la base d’un futur polígon que ha iniciat la tramitació davant de la Generalitat per atreure aquest tipus d’activitats. Una firma que ja ha expressat interès a desenvolupar la seua activitat en aquesta superfície és Biogenera Renovables, creada per l’enginyer industrial lleidatà Xavier Biela, amb la intenció de fabricar diferents tipus de productes amb grafè obtingut del biogàs de les dejeccions ramaderes.

La iniciativa d’Alcarràs s’emmarca en el programa Biolab Km 0, un projecte d’especialització territorial (PECT) finançat per la Generalitat i liderat per la Diputació. Aquest i uns altres dos PECT impulsats per la corporació provincial, Biomarkets i Green & Circular, inclouen entre els seus objectius la producció de noves matèries primeres a partir de recursos renovables locals. Les pujades vertiginoses de l’electricitat i el gas han contribuït a restituir el prestigi de la fusta com a material de construcció, gràcies a les seues qualitats com a aïllant tèrmic natural. Tanmateix, el seu ús actual no es limita a les tècniques tradicionals, sinó que incorpora productes derivats com aïllants de fibres de fusta i panells de contralaminat.

“Donar valor a les dejeccions en lloc de pagar per tractar-les”

"Fins ara els ramaders hem pagat per gestionar les dejeccions de les nostres granges; ara podem donar-los valor”, explica Jordi Jové, president de l’associació de ramaders Alcarràs Bioproductors. L’entitat ha posat en marxa a la zona de Vallmanya una planta de compostatge que ha començat a tractar dejeccions i produir-hi fertilitzant orgànic apte per a l’agricultura ecològica.

El complex, amb capacitat per a més de 27.000 tones a l’any, s’inaugurarà de forma oficial el proper mes de juny. Els promotors han iniciat els amado forrolla tràmits davant de la Generalitat per establir en l’entorn una superfície de 14 hectàrees per a activitats que facin servir rebutjos ramaders i agrícoles per a la producció de biocombustibles i biomaterials, així com projectes d’investigació en aquesta matèria.

Un altre motiu que els porta a impulsar la implantació de nous tractaments de les dejeccions és el fet de constatar que la normativa europea, espanyola i catalana limita cada vegada més l’aplicació directa de purins en la terra com a fertilitzant.