Referents d’èxit per fomentar que joves gitanos no deixin els estudis: "no se’ns parla de la universitat"

La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic) mostra en un vídeo –elaborat per tècnics de la regidoria d'Educació– en centres educatius de Lleida referents d’èxit per prevenir l’abandó escolar i fomentar l’accés a la formació. Josué Giménez i Isaac Serra en són dos. Van començar Treball Social a la UdL quan vorejaven la trentena i l’any passat es van graduar.

Josué Giménez i Isaac Serra, dos joves d’ètnia gitana de Lleida de 36 anys, van deixar els estudis poc després de començar l’ESO, però anys després van reprendre la seua formació i l’any passat es van graduar en Treball Social per la Universitat de Lleida (UdL). Són dos “referents d’èxit” d’un vídeo que la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic) difon en centres escolars i entre les famílies en el marc del pla educatiu d’entorn “per prevenir l’abandó escolar i fomentar l’accés a la formació”. 

Així ho van explicar el mediador Josep Roigé i el treballador social Gabriel Mendoza, que formen part de l’Equip de la Fagic de Mediació Cívica i Comunitària de la capital juntament amb l’educador social David Lorca i la tècnica i integració social Laura Lobo. “Fem un acompanyament dels alumnes que passen de sisè de Primària a primer d’ESO mostrant-los referents, familiars o coneguts que han prosperat amb esforç i formació. Anem a les escoles Santa Maria de Gardeny i Magí Morera i als instituts. I els Mangraners ens ha demanat una acció similar”, detallen.

Apunten que l’objectiu del servei de mediació és garantir el dret a l’habitatge, però van veure que les famílies depenen de prestacions socials i no compleixen els requisits econòmics per llogar al mercat lliure. “Vam haver de fer un pas enrere i formar les famílies per a la seua inserció laboral i que puguin llogar”, remarquen. 

Així, fa anys, a través del Programa del Poble Gitano de la Generalitat es va impulsar el graduat d’ESO per a aquest col·lectiu (GESO), que va obrir les portes a alguns per ser universitaris. Isaac Serra el va cursar, després va descartar anar a FP “perquè amb 27 anys no em veia amb nens de 16, i vaig pensar a complir el que de petit em feia moltíssima il·lusió, però ho veia com un somni impossible, que era anar a la universitat”. 

Als 28 es va matricular a ADE, però “va ser una experiència traumàtica”. Va canviar a Treball Social, “i al primer examen vaig treure un 9, fet que va ser un al·licient”, indica. La seua promesa es quedava a la parada del mercadillo mentre ell estudiava. A primer es van casar i durant la carrera van tenir una filla. “Si jo, casat, amb una nena, he pogut estudiar, qui vol, pot”, subratlla. Ara treballa temporalment de conserge. Josué Giménez explica que va deixar els estudis i va treballar com a venedor ambulant amb la família fins que els va reprendre amb la GESO. 

Afirma que amb el seu col·lectiu “es compleix la profecia autocomplerta: expectatives molt baixes que causen fracàs escolar, i no se’ns parla de la universitat”. Va començar Treball Social gairebé als 30 anys “amb una mica de por”. Reconeix que viure encara amb els seus pares el va ajudar molt, però assenyala que “també treballava al mercat i m’emportava apunts”. Ara treballa en un sindicat, està promès i anima els joves de la seua ètnia “que estudiïn el que sigui per sortir de gueto, de l’encasellament amb què naixem”.

La Fagic treballa amb més de cent famílies derivades de serveis socials

L’equip de la Fagic de Mediació Cívica i Comunitària treballa amb més d’un centenar de famílies d’ètnia gitana de la capital, derivades pels serveis socials, malgrat que també intervé a través de detecció o demanda directa. “Actuem com a pont entre les famílies i l’administració en tots els àmbits, des de l’accés a l’habitatge, a l’educació, la salut i la dependència”, indiquen. 

La meitat de l’equip és gitano, la qual cosa ajuda a aconseguir un èxit més gran en les seues intervencions. “Treballem a casa seua, al seu carrer... i això fa que el vincle s’enforteixi més i així detectem necessitats que altres organismes no detecten”, assenyalen. Subratllen que “les famílies juguen sense saber les normes i la seua baixa formació fa que no sàpiguen resoldre els problemes. Nosaltres fem aquesta acció educativa perquè es puguin inserir a la societat”.