Més de 60 inversors denuncien una macroestafa d’una firma de Lleida que supera el milió d’euros

Els Mossos d'Esquadra han registrat un total de 64 denúncies, amb 37 d'elles presentades només la setmana passada, contra una presumpta macroestafa orquestrada per dos socis d'una empresa d'inversions situada al barri de Cappont, a Lleida, segons ha pogut saber aquest diari. El frau, que podria ascendir fins al milió d'euros, té ramificacions que s'estenen fins a Tarragona i les Illes Canàries. Els presumptes estafadors van ser detinguts el juliol de l'any passat i se'ls acusa d'estafa i apropiació indeguda.

Les últimes denúncies ja han estat notificades al jutjat d’Instrucció número 4 de Lleida. Ignacio Sáenz de Buruaga, advocat d’aquests 37 últims denunciants, afirma que “en cada denúncia hem aportat una extensa documentació amb els contractes, els extractes de les transferències, etcètera”.

Perfil divers de les víctimes

Pel que fa al perfil de les víctimes, comenta que “és molt heterogeni i es tracta de persones que han perdut els pocs estalvis que podien tenir”. La majoria d’afectats són de la ciutat de Lleida però també hi ha d’altres localitats com Alpicat, Torrelameu, Albatàrrec i Rosselló, i alguns d’ells són membres d’una mateixa família. En el seu moment van fer aportacions que anaven des dels 5.000 fins als 70.000 euros.

Els suposats estafadors oferien grans rendibilitats i “la possibilitat de recuperar els diners en el moment que volguessin, tot i que ells sabien que no podien tornar-los”, assegura Sáenz de Buruaga, que afegeix que “es van valer de la falta de coneixement d’aquest tipus de productes que tenien els seus clients. Hi va haver mala fe. Segons el nostre parer ens trobem davant d’una estafa piramidal”.

Inversions sense autorització oficial

Els Mossos d’Esquadra van obrir la investigació després de rebre les primeres denúncies contra una empresa que es publicitava com a banca d’inversió i com a mitjancers de les inversions amb seu al carrer Pere de Cabrera. Havien subscrit contractes en els quals constava que les pèrdues mai no podien ser superiors al 15% del capital.

L’empresa denunciada oferia als seus clients processos d’inversió de capital mitjançant assessors, activitat que no estaven autoritzats a desenvolupar al no constar registrats a la Comissió Nacional del Mercats de Valors (CNMV). La societat lleidatana va actuar com a mitjancera en l’adquisició de participacions amb una empresa externa, amb seu a l’Argentina, al director de la qual li constava una ordre internacional d’arrest. Suposadament, aquesta empresa externa transformava els diners en criptomonedes, que van perdre valor i no van poder assumir la devolució dels diners reclamats pels inversors.

Després de transcendir les detencions, els Mossos d’Esquadra van anar rebent periòdicament denúncies d’afectats. El juliol de l’any passat hi havia 14 denúncies, al novembre 27 i ara ja són 64.

Altres casos de tipus piramidal i amb criptomonedes

Aquest suposat frau se suma a la presumpta macroestafa piramidal que ha suposat que 31 lleidatans hagin perdut tres milions d’euros en operacions inversores que han resultat fictícies, com va avançar SEGRE. El cas està judicialitzat i a nivell estatal podria ascendir als 20 milions d’euros. En el cas de Lleida hi ha tres querelles que aglutinen 31 afectats d’entre 55 i 86 anys. En aquell cas els presumptes estafadors es presentaven com a experts financers i es guanyaven la confiança de les víctimes. A continuació, els oferien inversions suposadament mancades de risc, amb altes rendibilitats i supervisades per la CNMV, quan en realitat tot era un engany.

A més, val a recordar que el 2023 també va transcendir que els Mossos investigaven una estafa amb bitcoins (moneda virtual) que afectava diversos veïns del Pla d’Urgell i que ascendia a més d’un milió. A la demarcació també ha estat rellevant el cas Forex, un frau mundial destapat després d’una denúncia a la Seu d’Urgell, en una de les estafes més grans en criptomonedes a Europa, la investigació del qual es va iniciar l’any 2018 quan una dona va denunciar que havia perdut més de 800.000 euros.