L’apagada despulla la vulnerabilitat de la xarxa elèctrica a l’any de la gran caiguda d’internet
Una empresa de fusteria de Guissona manté l’activitat gràcies a l’ús d’un grup electrogen. - ENDESA
“Hi ha hagut un problema de sobrecàrrega i, sobretot, d’inestabilitat”, explica l’expert en energia Antonio Turiel, del CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques), sobre l’apagada que dilluns al migdia va afectar la península Ibèrica, i que va posar sobre la taula la vulnerabilitat del sistema elèctric.
En el cas de Lleida, aquesta revelació s’ha produït tot just un any després que, el 16 d’abril del 2023, un sabotatge en una bassa de connexió de la xarxa de fibra òptica mostrés una altra fragilitat greu: una trentena de municipis del Segrià, les Garrigues, el Pla, l’Urgell, la Noguera i la Segarra amb més de 61.000 veïns, així com a les empreses dels polígons El Segre i el Camí dels Frares, a la capital, es quedaven sense servei d’internet i/o de telefonia.
En el primer cas ningú no aconsegueix trobar les causes ni les responsabilitats, mentre que en el segon mai es van arribar a determinar al quedar arxivada la investigació. Sí que se’n coneixen, tanmateix, les conseqüències, amb pèrdues milionàries en tots dos casos.
Turiel adverteix que això pot tornar a passar. “En l’operació normal de la xarxa passen coses com aquesta. La xarxa ha de ser resilient i adaptar-se a aquestes incidències.”
“Zeros energètics n’hi ha hagut moltes vegades, però la xarxa els aïlla automàticament. El que no era previsible va ser la magnitud dels fets. Hem d’aprendre d’aquest tipus d’incidències”, assenyala Fernando Ferrando, president de la Fundació Renovables, que recomana prudència en les anàlisis sobre les causes.
Ferrando crida l’atenció sobre un aspecte de l’apagada que està passant desapercebut: “Les nuclears són les primeres que es desconnecten i les últimes a connectar-se”.
Efectivament, la nuclear va deixar d’aportar energia al sistema a les 12.35 de dilluns, tres minuts després de l’incident, i continuava sense connectar-se a les vuit del vespre d’ahir; és a dir, que la recuperació es va fer amb renovables, que van aportar entre el 47% i el 70% de l’energia tot del dia, i sense atòmica.
“Fa temps que estava sobre la taula la possibilitat d’apagades per l’elevada entrada d’energies renovables al sistema”. Amb aquesta frase resumeix el CEO d’Atlas Energia, Néstor Gutiérrez, la situació viscuda amb la històrica apagada de dilluns.
El sistema es basa a casar oferta i demanda, generació i necessitats del sistema, i, en aquest punt, va posar de manifest que no s’han donat explicacions de la caiguda de 15 gigawatts, remarcant que és una situació que no es dona de manera natural.
“Si existeix un descens d’un gigawatt perquè s’havia fet una previsió d’energia eòlica i no hi ha el vent esperat, es poden prendre mesures”. En aquell moment, va indicar, entren en joc els cicles combinats i l’energia hidràulica per poder equilibrar la situació, però el tema de dilluns “no és una caiguda de forma natural”. De fet, no va descartar un problema de ciberseguretat i va recordar que fa tot just unes setmanes la Comissió Europea va alertar dels perills reals que existeixen.
