Lloguer que encareix els estudis

La situació actual del mercat del lloguer a Lleida ciutat, amb preus elevats a l’haver-hi més demanda que oferta, fa que els estudiants de la Universitat de Lleida (UdL) que venen de fora hagin d’afrontar una despesa més elevada i pitjors condicions. En aquest sentit, universitaris asseguren que alguns propietaris exigeixen una permanència d’almenys un any complet al pis i mostren poca flexibilitat en les negociacions.

Dos estudiants, que han volgut romandre en l’anonimat, van assenyalar que “hi ha opcions bones però cares, i les ofertes volen. Els propietaris s’aprofiten no només amb els preus, sinó també amb els contractes i els temps”. Consideren frustrant la comunicació amb els propietaris, ja que durant setmanes no hi poden contactar i quan aquests tornen la trucada “tot ha de ser sota les seues condicions”.

Una altra problemàtica és que molts amos anuncien pisos per a universitaris, però després es neguen a firmar contractes temporals de desplaçament per estudis i imposen que siguin convencionals. Això contrasta amb altres comunitats com Andalusia, on els pisos de lloguer per als estudiants es formalitzen amb contractes temporals específics.

Entre les pràctiques que generen queixes entre els universitaris, destaca l’obligació de pagar els mesos d’estiu per assegurar el pis per al curs següent o clàusules penalitzadores per acabament anticipat del contracte. “Hem de pagar la part equivalent als mesos de lloguer que ens queden per acabar si marxem abans de complir l’any de contracte”, va explicar una d’elles.

Un altre cas significatiu és el de la Silvia Garma, estudiant d’Educació, que va explicar que va entrar al pis en el qual actualment viu pagant 650 € després d’un acord amb l’amo que li va rebaixar 50 € del preu inicial que demanava. Però després de l’últim increment en la renda, menys d’un any i mig després, es veu obligada a pagar 680 €. Va explicar que és la millor opció que ha pogut trobar, ja que els preus no baixen dels 600 € i les condicions són pràcticament inabastables. “Molts demanen assegurances d’arrendatari, per si deixem de pagar o diversos mesos de fiança per un lloguer que potser no durarà més de 6 mesos, per la qual cosa es complica molt el fet de poder trobar on viure” va indicar.

En canvi, alguns estudiants han aconseguit mantenir el preu del lloguer al llarg de tots els cursos, com en el cas de la Jennifer Català, que segueix al mateix pis compartit amb unes altres dos persones, i no ha estat fins a aquest últim any quan els van notificar una pujada del preu de l’arrendament a causa de l’increment de l’IPC.

Davant d’aquest panorama, els joves consideren que és necessària una intervenció institucional que reguli el lloguer dels contractes temporals, en què entre altres qüestions es tingui en consideració la seua economia, ja que una bona part han de buscar una feina per poder costejar-se els estudis. Ara, a part d’haver d’afrontar aquesta càrrega econòmica, es veuen obligats a buscar un habitatge molts mesos abans de l’inici del curs.

Alejandra Martínez, estudiant de la UdL: «Abonava 500 euros per una habitació»

L’Alejandra Martínez, estudiant de Periodisme, va explicar que durant el seu primer any de carrera va triar la residència com a millor opció per la seua seguretat al ser la primera vegada que vivia sola. Durant aquest curs va estar pagant prop de 500 € per una habitació individual que comptava amb una cuina i un bany privat, sense manutenció, ja que comportava un suplement depenent de si era mitjana pensió o completa. Va destacar que la part bona de la residència era poder mantenir l’habitació pagant menys durant l’estiu, 300 € els mesos que fos fora.

“A l’estudiar, no poden dedicar-se a treballar”

La vicerectora d’Ocupació, Montserrat Rué, va assenyalar que la Universitat de Lleida ofereix un programa d’ajuts econòmics destinats a l’allotjament per a aquells estudiants que es troben en situació de vulnerabilitat socioeconòmica, a més de la beca del ministeri que proporciona fins a 2.500 € anuals. Rué va afirmar que estan a favor de la regulació del mercat de lloguer, que suposa dificultats per als joves que volen independitzar-se. Va dir que per a molts és impossible combinar els estudis amb una feina que li proporcioni recursos econòmics.