La intel·ligència artificial vigilarà els carrers de Lleida de delictes, baralles i intrusions en zones restringides

L'Ajuntament de Lleida ha fet un pas cap a la modernització dels seus sistemes de seguretat ciutadana amb l'aprovació, aquest dimecres, dels plecs de clàusules per a un innovador projecte de vigilància basat en intel·ligència artificial. Quatre empreses especialitzades presentaran les seves propostes en un diàleg competitiu per canviar la manera com s'aborda la prevenció de delictes a la capital del Segrià.

El projecte, valorat en 498.169,94 euros (IVA inclòs) i amb una durada prevista de tres anys, contempla la implementació de tecnologia d'avantguarda en seguretat urbana intel·ligent. Les càmeres no seran simples dispositius de gravació, sinó sensors capaços d'analitzar situacions en temps real mitjançant algoritmes avançats d'IA.

Segons ha transcendit de la comissió extraordinària de Gestió de la Ciutat, les empreses candidates hauran d'incloure en les seves propostes sistemes amb capacitat per detectar automàticament situacions de risc com baralles, intrusions en zones restringides i comportaments anòmals en espais públics. Un dels elements més destacats són els lectors de matrícules que permetran identificar instantàniament vehicles sospitosos o que incompleixin normatives vigents.

Una plataforma centralitzada per a una resposta immediata

El plec de condicions també especifica la necessitat de crear una plataforma central de gestió que permeti visualitzar en temps real totes les imatges captades, analitzar les dades recollides i, element clau, generar alertes automàtiques davant situacions potencialment perilloses. Aquest sistema centralitzat facilitarà una resposta policial més ràpida i eficient.

Entre els requisits tecnològics més avançats que hauran d'incloure les propostes hi ha l'ús d'intel·ligència artificial per a l'anàlisi de vídeo, que permetrà processar enormes quantitats d'informació visual de manera automàtica, identificant patrons i anomalies impossibles de detectar per a l'ull humà. A més, es demana que els sistemes incorporin capacitats de recerca d'imatges per facilitar investigacions posteriors.

És especialment rellevant la previsió que fa l'Ajuntament respecte al reconeixement facial, una tecnologia actualment subjecta a importants restriccions legals. El plec sol·licita que els sistemes estiguin preparats per implementar aquesta funcionalitat tan bon punt el marc legal ho permeti, anticipant-se així a futurs canvis normatius.

Regeneració urbana: els projectes per revitalitzar la Mariola i el Centre Històric

En la mateixa comissió extraordinària es va informar sobre dos projectes de millora urbana que avancen paral·lelament a la iniciativa de seguretat. D'una banda, s'ha adjudicat a l'empresa Paisaje Transversal SL l'elaboració del pla de millora urbana de la Mariola, valorat en 117.249 euros i amb un termini d'execució de 18 mesos.

Aquest pla, que afectarà principalment els carrers Mart, Mariola, Júpiter i Cardenal Cisneros, es concep com una intervenció integral que combinarà la rehabilitació d'edificis i la renovació de façanes amb el redisseny de l'espai públic. Entre els objectius hi ha la dinamització de la zona, la creació de més espais verds i la implementació de polítiques socials específiques per als veïns del barri.

Pel que fa al Centre Històric, l'empresa Llop Pastor SLP s'encarregarà de desenvolupar un projecte de regeneració valorat en 195.000 euros que s'haurà de completar en 9 mesos. El pla contempla la reurbanització dels carrers, la creació de zones verdes, la dotació de nous equipaments i mesures per promoure el comerç i el turisme. També inclou estratègies per augmentar el parc d'habitatges i reconvertir solars en desús.

Aquest últim projecte, però, no ha estat exempt de crítiques. El grup municipal del Comú ha expressat la seva disconformitat amb el fet que no s'incloguin mesures específiques per promoure la cohesió social del barri, un aspecte que consideren fonamental per a una regeneració efectiva i sostenible.

Ampliació del polígon industrial del Segre: 55 hectàrees de nou sòl per a activitat econòmica

Coincidint amb aquests avanços en matèria de seguretat i millora urbana, la comissió territorial d'Urbanisme de la Generalitat ha donat llum verda a un projecte d'ampliació del polígon industrial del Segre que afegirà 55,04 hectàrees de nou sòl industrial a la partida de les Canals, situada estratègicament entre les carreteres Ll-11 i C-13.

D'aquesta superfície total, 31,69 hectàrees es destinaran específicament a parcel·les per a empreses, mentre que la resta es reservarà per a equipaments i infraestructures necessàries. Per materialitzar aquesta ampliació, caldrà modificar el pla general d'ordenació urbana, un procés que encara requereix l'informe favorable de l'oficina d'Acció i Avaluació Ambiental abans de la seva aprovació inicial al ple municipal.

Un dels aspectes més destacables d'aquesta ampliació és la previsió de crear una via verda que connectarà el parc natural de la Mitjana amb les zones verdes del polígon i la reserva de Torre-ribera, millorant així la integració paisatgística i ambiental d'aquesta nova àrea industrial.