Dr. Anton Aluja Fabregat: «Les escoles haurien d’educar sobre l’ús adequat del mòbil»

Dr. Anton Aluja Fabregat - IRBLLEIDA
El Dr. Anton Aluja Fabregat és Catedràtic jubilat de Psicologia a la Universitat de Lleida i responsable del grup d’investigació que estudia la psicobiologia de la personalitat i la genètica de la conducta.
El 2022, juntament amb l’IRBLleida, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid, el seu grup va publicar en una prestigiosa revista científica els resultats d’una investigació centrada en els trets de personalitat i l’ús problemàtic del telèfon mòbil.
El seu grup va investigar sobre la personalitat i sobre l’ús problemàtic del mòbil. Què van demostrar?
Vam detectar que certs trets de personalitat augmenten el risc de fer un ús abusiu del mòbil. Hi ha característiques de personalitat que compartim tots, però amb diferent intensitat. Les persones amb puntuacions elevades en impulsivitat, inestabilitat emocional, ansietat, baixa autoestima o necessitat constant d’aprovació, tendeixen a buscar en l’ús del telèfon mòbil un suport social ràpid i constant.
I això, com pot treballar-se des de l’escola?
Crec que les escoles haurien també d’oferir una educació integral: educació sexoafectiva, viària... i també formació sobre l’ús adequat del mòbil. Molts dels abusos es poden evitar des de la prevenció. Avui pràcticament tothom està connectat a un telèfon, i és important saber utilitzar-lo bé.
On se situa la línia entre un ús abusiu i una addicció real al mòbil?
Existeixen particularitats de personalitat que s’associen a l’ús problemàtic com l’ansietat per no tenir el mòbil a prop, estar pendent que responguin, o sentir que no es pot desconnectar. Quan el mòbil controla la persona parlem d’una relació problemàtica que pot derivar en un comportament addictiu, i en aquest cas, requereix tractament.
Es pot detectar els alumnes més vulnerables?
Sí, i un perfil clau per a això són els psicòlegs escolars. Identifiquen problemes propis de l’adolescència o trets de personalitat que poden derivar en addiccions. A partir d’allà, poden oferir formació específica igual com es fa en temes com relacions conflictives o consum de drogues. Això ja es fa en alguns centres, però l’ideal seria aplicar-ho de forma sistemàtica.
Què opina de la prohibició del mòbil a les aules?
És un debat complex. No soc expert en educació, però com a professor universitari m’he trobat amb alumnes xatejant a classe, i és molt frustrant. El mòbil distreu. Les tecnologies no es poden prohibir del tot, però sí que haurien de ser regulades. Els que han de marcar els límits són els professionals de l’educació.
I el paper de les famílies?
És clau. Però de vegades els mateixos pares fan un ús excessiu del mòbil. I esclar, no es pot demanar als fills el que un mateix no compleix. Per això seria útil que en les formacions escolars també participessin les famílies, perquè hi hagi coherència i un missatge comú.