El TSJC anul·la que el català sigui vehicular a les aules en una sentència que el Govern recorrerà

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar ahir, en vigílies de la Diada, diversos articles clau del decret de règim lingüístic educatiu de Catalunya del 2024, entre els quals el que establia que el català –i l’aranès a la Val d’Aran– és la llengua vehicular i d’aprenentatge als centres educatius, en les relacions amb les famílies, en els materials didàctics i en les avaluacions.

Concretament, el tribunal ha declarat nuls de ple dret una desena d’articles a l’estimar parcialment el recurs contenciós administratiu presentat per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB) contra el decret. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar al cap de poques hores de conèixer la sentència que el Govern la recorrerà perquè el català continuï sent “transversal” a l’escola.

A banda d’anul·lar que el català sigui llengua vehicular a l’escola, el tribunal també ha derogat l’article que estableix que sigui la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d’acollida als alumnes nouvinguts sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà. També es revoca l’obligació que el català sigui la llengua dels docents tant en les activitats lectives com en no lectives, formals o informals, i que el personal no docent i d’activitats extraescolars sigui competent en català i compleixi el projecte lingüístic del centre. D’altra banda, anul·la l’article que preveu la “presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l’alumnat al finalitzar l’etapa educativa obligatòria”.

En la sentència s’afirma que els articles anul·lats pel tribunal “no estableixen una presència raonable del castellà en l’ensenyament”.

En aquesta línia, també destaca que “l’absència de menció a la llengua castellana com a llengua vehicular en l’ensenyament, a diferència de l’aranès, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que no existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l’alumnat aconsegueixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix”.

Allau de reaccions

Illa va anunciar que recorrerà la sentència perquè el català continuï sent la llengua “inclusiva, pròpia i transversal” de Catalunya i de les escoles. “No permetrem que ningú faci un ús polític de la llengua, perquè és el pitjor que es pot fer per a la convivència”, va advertir Illa. Va avançar que prendran “totes les mesures” necessàries per defensar el model lingüístic català.

Per la seua part, ERC va fer una crida a la unitat d’acció a PSC, Junts, Comuns i CUP, mentre que els segons també van reclamar al Govern actuar amb contundència davant del “nou atac frontal” del TSJC al català i al seu sistema educatiu.

D’altra banda, el PP va celebrar la decisió del tribunal al·legant que “no es pot defensar la llengua imposant-la per decret”, mentre que Vox va dir que, amb aquesta sentència, “hi perden Salvador Illa i els seus socis, que només saben reprimir i enfrontar-nos”.

“Un torpede contra l’escola catalana i la cohesió”

Sindicats educatius es van mostrar ahir contraris a la sentència del TSJC i van reclamar al Govern prendre mesures per blindar el català a l’escola. La portaveu d’Ustec·Stes, Iolanda Segura, va qualificar el TSJC de “tribunal anticatalanista i amb intencions polítiques” i va reclamar a les institucions una resposta clara. “El nostre compromís amb la llengua ha de ser indestructible”, va remarcar. Des de CCOO van destacar que la immersió lingüística és un model “d’èxit”, té el consens de tota la comunitat educativa i garanteix la igualtat i cohesió social. La Intersindical va assegurar que la sentència “pretén reforçar la subordinació del català al castellà”. 

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen) va lamentar que la sentència “és un torpede contra l’escola catalana i contra la cohesió del país”. Paral·lelament, entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua van fer una crida a la mobilització per defensar el català en el que consideren que és “l’atac” més important a la llengua des del franquisme.

Només l’Associació per una Escola Bilingüe (AEB) va celebrar la interlocutòria i va assenyalar que és “un cop a l’intent de la Generalitat d’excloure el castellà com a llengua vehicular”.