RELIGIÓ
L’Horta, lloc de pelegrinatge
Butsènit i Grenyana són les úniques partides amb Mares de Déu trobades al segle XIII, la qual cosa va causar arribades massives de persones a la recerca de miracles. La primera celebra l’aplec aquest cap de setmana, i avui és el dia principal, i la segona, el vinent

Les presidentes veïnals de Butsènit i Grenyana, Mireia Valls i Dolors Comes, al costat de la verge de Santa Maria de Butsènit. - AV GRENYANA
Un dels capítols més fascinants de la història de Lleida es remunta al voltant del segle XIII, quan a les partides de Butsènit i Grenyana es van trobar dos Mares de Déu amagades després de l’arribada dels musulmans. La petita figura de la verge Maria de Butsènit va ser trobada per un agricultor mentre segava, mentre que la de Grenyana es va descobrir en una cova, segons s’ha documentat en arxius històrics.
Aquestes troballes van portar a la construcció d’una ermita a cada partida, les úniques de l’Horta, que es van convertir en importants centres de pelegrinatge per a “moltes persones que els demanaven protecció i miracles”, explica la presidenta de l’associació de veïns de Grenyana, Dolors Comes. “Sempre s’ha dit que les fileres de carros aparcats gairebé arribaven a Alcarràs, fins que es van canviar per autobusos plens de persones que també venien de la ciutat”, afegeix la presidenta veïnal de Butsènit, Mireia Valls.
Veïns i visitants van popularitzar els ja tradicionals Aplecs de Butsènit i Grenyana, que després van ajudar a donar nom al famós Aplec del Caragol. Són la manifestació anual més important de la devoció per la verge Maria, que se celebra entorn del 8 de setembre per celebrar el seu naixement. Butsènit viu avui el dia gran amb una missa i ofrena floral, mentre que el torn de Grenyana serà la setmana que ve. “El primer Aplec de Butsènit del qual tenim registres data del 1869”, assenyala Valls.
Butsènit conserva la figura original de la seua verge, feta d’alabastre. Va sobreviure als saquejos anticlericals de la Guerra Civil gràcies a una veïna que la va amagar en un cistell i la va protegir a casa seua. Al contrari, la de Grenyana no va tenir la mateixa sort i va ser cremada juntament amb les imatges i altars de l’ermita. “La restauració del temple va acabar el 1955 amb l’entronització d’una nova imatge de la Mare de Déu de Grenyana, feta de fusta per l’escultor lleidatà Jaume Gort”, indica Comes.
Encara que es conserva l’original, la figura de la Mare de Déu de Butsènit no ha estat lliure de saquejos. L’ermita va patir un robatori fa aproximadament una dècada en el qual es van emportar l’estoig amb la pedreta utilitzada en els rituals per curar malalties de la vista. “Es col·locava sota la parpella als ulls malalts mentre es pregava”, relata Valls.
Germanor entre partides
Les presidentes veïnals de les dos partides posen de manifest la germandor entre Butsènit i Grenyana, marcada per la fe. Així, coincideixen a assenyalar que la devoció “costa de transmetre a les noves generacions, però els aplecs tenen molta vida i l’escola ha ajudat a fixar-los a l’Horta”.
La de Butsènit va començar a l’ermita, on també es van allotjar monges de Sixena durant un temps, i es va traslladar després a un edifici annex. Es tracta de l’escola Antoni Bergós, pertanyent a la ZER Horta de Lleida, que amb més de 100 anys d’història actualment commpta amb 22 alumnes. Fan classes en dos aules multinivell que comparteixen edifici amb el local social de la partida. “L’escola ha contribuït moltíssim a fixar els joves a l’Horta, podíem fer tota la nostra vida a la partida i només anàvem a la ciutat puntualment”, recorda Valls.
En el cas de Grenyana, Comes explica que “cada família va pagar 1.500 pessetes perquè poguéssim tenir una escola, que va tancar a la dècada dels anys setanta”. Les primeres classes es van iniciar el 1948, amb una quinzena d’alumnes, i l’escola es va suprimir el 1976, amb 17 alumnes. Llavors, totes les escoles parroquials de Lleida es van ajuntar a l’edifici del Seminari Menor, l’actual Rectorat de la UdL.
Ermites que també van acollir les escoles
A més de ser la llar de les Mares de Déu, les ermites de Butsènit i Grenyana han complert una important funció social al llarg dels anys, ja que també han estat les seus de les escoles de les dos partides durant dècades.