Estat i Govern demanen de forma il·legal milers de fitxes de padró de Lleida: la llei preveu que els organismes públics comparteixin aquesta informació

L’ajuntament de Lleida tramita cada dia una mitjana de més de dos-cents certificats d’empadronament, 43.772 en els primers vuit mesos de l’any, la majoria a ciutadans que els han de presentar a altres administracions. S’evitarien aquesta gestió si s’apliqués la llei que preveu que els organismes públics comparteixin aquest tipus d’informació.

La Paeria ha tramitat en els primers vuit mesos de l’any 43.772 certificats d’empadronament, la qual cosa suposa una mitjana de 244 al dia. Un 54% del total són sol·licitats de forma presencial a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) i el 46% restant es fan online, de forma automàtica. Un sondeig intern fet fa un temps per l’ajuntament entre les persones sol·licitadores constata que en un 51% dels casos demanaven el certificat per presentar-lo a la Policia Nacional; un 12%, per petició de companyies de subministraments; un 10%, per a tràmits amb advocats, ambaixades, notaries o registre civil; un 7%, per a l’Institut Nacional de la Seguretat Social; un 6%, per a Drets Socials; un 6%, per al Servei Català de la Salut; un 2,5% per a Educació; i un 2,5%, per als jutjats, entre altres motius.

La llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que va entrar en vigor el 2016, determina que els ciutadans tenen dret a no presentar documents que hagin estat elaborats per qualsevol administració (com els certificats d’empadronament) i afegeix que hauran de ser aquestes les que obtinguin directament la documentació a través de consultes online entre elles. Tanmateix, a la pràctica aquesta normativa no s’aplica i són els ciutadans els qui es veuen obligats a fer el tràmit.

Tenint en compte que la petició d’empadronament per presentar-la a altres administracions és molt significativa, la Paeria afirma que ja ha fet gestions “per reduir la burocràcia innecessària en aquest àmbit i simplificar els tràmits per a la ciutadania”. Detalla que ha mantingut reunions amb el subdelegat del Govern central, José Crespín, i amb la directora general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Noa Monràs González. Afegeix que també està pendent d’una reunió monogràfica amb el consell comarcal del Segrià per parlar de totes les qüestions relatives a l’empadronament i remarca que continuaran fent gestions per intentar millorar el funcionament de les administracions en aquest àmbit.

Gestions online

Així mateix, el consistori convida la ciutadania a utilitzar el certificat online. Argumenta que es tracta d’un tràmit senzill i que disposa d’eines com el Xatbot del Padró i l’assistència telefònica a la tramitació. D’aquesta manera, es pot gestionar el certificat del padró durant les 24 hores i els 365 dies de l’any, sense necessitat de fer cues ni demanar cita.

Per la seua part, el subdelegat del Govern central corrobora que han constatat amb l’ajuntament la problemàtica i es va citar a treballar conjuntament per solucionar-la. Apunta que el certificat d’empadronament és necessari per efectuar tràmits d’Estrangeria, per exemple, i per a altres gestions documentals, i subratlla que amb el certificat electrònic és possible descarregar-se els documents del padró en pocs minuts.

No obstant, reconeix que no es pot pretendre que totes les persones estiguin habilitades per executar aquests tràmits de manera telemàtica, per la qual cosa han d’impulsar la intercomunicació d’informació entre les administracions públiques per evitar inconvenients als ciutadans. Per exemple, explica que a l’hora de tramitar online un certificat de canvi de domicili ja és possible autoritzar el consistori que ho notifiqui a altres organismes, com la Direcció General de Trànsit, la Policia Nacional o l’Institut Nacional de Seguretat Social. Assegura que “s’ha avançat en la interconnectivitat, però encara falta avançar més” .