Els usuaris donen un 8,4 a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, que punxa en comoditat i menjar

Els usuaris de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida milloren la nota que donen als seus serveis respecte a l’any passat, encara que punxa en la comoditat de les habitacions i el menjar que serveix als pacients. Així es reflecteix a l’última enquesta Plaensa, del 2025, que el departament de Salut porta a terme anualment. Mostra que la satisfacció global del centre ha pujat de 7,98 a 8,4 punts sobre 10, però les seues habitacions són vistes com les menys còmodes dels hospitals públics catalans, amb només el 62,1 per cent de valoracions positives. 

La nota cau cinc punts respecte al 67,9% de l’any passat i queda gairebé vint punts per sota de la mitjana catalana, del 81,5%. Mentrestant, el menjar baixa del 64,7% del 2024 –va ser la millor nota dels hospitals de l’ICS– al 61,1%, per sota de la mitjana.

L’hospital Santa Maria també millora la seua valoració global (de 7,99 a 8,3), destacant el 73,6% de valoracions positives sobre el menjar. El 2024 van ser el 66,9%. No obstant, rep la pitjor puntuació de Catalunya respecte a les llistes d’espera (45,7%).

Mi NovAliança també puja la nota mitjana, de 8,28 a 8,36. Així mateix, tots els hospitals del Pirineu milloren la seua nota. Destaquen el 100% d’opinions positives sobre la informació coherent, sentir-se en bones mans i l’ajuda a controlar el dolor a l’Espitau Val d’Aran.

En el conjunt de Catalunya, la puntuació mitjana de satisfacció ha passat de 8,29 a 8,45 punts sobre 10, i 9 de cada 10 persones (el 90,8 per cent) recomanarien el centre on van estar ingressades.

Els resultats superen els valors d’abans de la pandèmia. L’enquesta mostra que tots els indicadors han millorat respecte al 2024, excepte la informació rebuda sobre les operacions (-0,4%) i la comoditat de compartir habitació (-1,5%). En canvi, d’altres han millorat de forma significativa, com la percepció que els professionals escolten i es fan càrrec de la situació del pacient (+2,3%).

El menjar de l’hospital ha millorat un 3,5% respecte a l’any passat, encara que continua sent l’aspecte amb més marge de millora (68% de valoracions positives), al costat de les llistes d’espera (68,5%). Per contra, l’ajuda per controlar el dolor (96,7%) i el tracte de les infermeres (96,5%) són els aspectes més ben valorats.

L’enquesta Plaensa recull l’opinió de més de 5.600 persones que han estat ingressades entre l’agost del 2024 i el febrer passat a Catalunya.

Més de 800 segones opinions mèdiques en deu anys

El Servei Català de la Salut ha tramitat 839 sol·licituds de segona opinió mèdica per part de pacients lleidatans en els últims deu anys. Han estat 747 al pla, des del 2014 fins a l’agost passat, i 92 al Pirineu. El nombre de peticions ha mantingut variacions al llarg de la dècada, sense una tendència marcada, amb una mitjana anual de 70 al pla i 9 al Pirineu.

L’any en què es van registrar més va ser el 2019, amb 105 (98 i 7, respectivament), i el que menys va ser el 2015, amb 31 (28 i 3, respectivament).Encara que el nombre de sol·licituds varia entre anys, des del 2021 han anat augmentant progressivament.Les principals patologies que han motivat les segones opinions en el sistema públic són els càncers i les cirurgies ortopèdiques amb risc de limitació funcional important. La majoria de sol·licituds van tenir com a centre de destinació l’hospital Vall d’Hebron.Si en la segona opinió es confirma el diagnòstic o tractament, l’atenció es continua portant a terme en el centre d’origen. Ocorre en el noranta per cent dels casos. En canvi, si el segon metge proposa un diagnòstic o tractament diferent, el pacient pot escollir entre ambdós centres.