ENSENYAMENT
Educació detecta 51 casos d’assetjament escolar a Lleida entre 2022 i 2024
L’augment en dos cursos és del 140%, però el número és el més baix de Catalunya
Familiars i amics del Dani Quintana, el 10 de setembre passat en un acte a Lleida pel Dia per a la Prevenció del Suïcidi. - JORDI ECHEVARRIA
En dos cursos el departament d’Educació ha detectat 51 casos d’assetjament escolar en centres de les comarques de Lleida. Al 2022-2023 van ser 15, tots al pla, mentre que al curs següent es van elevar a 36, dels quals 8 a l’Alt Pirineu i Aran i 28 al pla, la qual cosa representa un increment global del 140% a tot Lleida.
El departament d’Educació ha detectat 51 casos d’assetjament escolar a Lleida entre els cursos 2022-2023 i 2023-2024 segons consta en una resposta parlamentària de la consellera Esther Niubó a una pregunta del grup popular. A tot Catalunya, en aquell període se’n van registrar 1.760. El primer d’aquests dos cursos, el departament va constatar 15 casos en centres dels serveis territorials del pla de Lleida i cap als de l’Alt Pirineu i Aran.
En canvi, al curs següent a les comarques de muntanya en va comptabilitzar 8 i els del pla gairebé es van duplicar, fins a arribar a 28, de manera que n’hi va haver 36 en total. D’aquesta manera, l’increment d’un curs a l’altre va ser del 140%. En el conjunt de les comarques catalanes el nombre global de casos va ascendir de de 402 a 1.358.
Malgrat l’augment, al curs 2022-2023 Lleida va presentar el segon índex de casos més baix de tots els serveis territorials (només a les Terres de l’Ebre n’hi va haver menys, 11 en concret) i en el següent tant el pla com el Pirineu van registrar xifres menors.
La mateixa resposta indica que l’assetjament escolar inclou les situacions d’odi i discriminació entre l’alumnat, la violència masclista, la reacionada amb la LGBTI-fòbia, el racisme i el ciberassetjament, però no detalla a quin tipus corresponen els casos de cada servei territorial. Assenyala que es recopilen les dades al Registre de Situacions de Violència (Reva) i que els deriven a la Unitat de Suport a Alumnat en Situació de Violència (Usav).
Així mateix, apunta que Educació va crear el Pla d’Escoles Lliures de Violència amb la finalitat de prevenir, detectar i abordar qualsevol d’aquestes situacions que afecti l’alumnat i afegeix que la prioritat és garantir la seua protecció i crear un entorn segur i saludable als centres. A la Usav gestionen els casos de violència i en coordinen l’abordatge, seguint els protocols establerts i en funció de les necessitats de cada situació. Per exemple, atenció telefònica i acompanyament personalitzat, coordinació amb la inspecció educativa i assessorament.
Intervenció per fases
La intervenció en casos d’assetjament consta de diverses fases. La primera és la detecció, que se sol fer a través de revelacions o indicis, com canvis en la conducta o senyoals físics de l’alumnat assetjat. La següent és la intervenció en si, que segueix principis de bona pràctica, escolta activa i comunicació. A continuació, s’aborda la gestió emocional, que ajuda els afectats a gestionar els sentiments, i finalment es tanca el cas.
L’activació de la Usav la poden fer les famílies, els centres i l’alumnat, a través del telèfon 900 92 30 98, el correu electrònic (usav.educacio@gencat.cat) i el xatbot.
“Hem d’educar des de l’empatia i no deixar els menors de costat”
“No vull que sigui un número més sinó que se’l recordi i lluitar per buscar solucions perquè els menors sàpiguen que no estan sols i que poden demanar ajuda.” Així es va expressar ahir la Marina Solà, mare del Dani, de 15 anys, que es va treure la vida el juliol passat. La família ha iniciat a Almacelles, municipi en el qual resideixen, una campanya per recollir fons i poder pintar un mural en record de l’adolescent i que serveixi també de suport a altres joves que poden necessitar suport psicològic.
“No puc atribuir-ho tot a l’assetjament escolar, però n’hi va haver, per la qual cosa vull conscienciar la societat que hem de posar-nos les piles, que hi ha joves que ho passen malament i que no podem deixar-los de banda. Hem d’educar des de l’empatia, el respecte i a l’amor perquè casos com el del Dani no tornin a passar”, va defensar. “No es parla prou de l’assetjament escolar ni del suïcidi i són problemes reals i que no podem silenciar”, va destacar.
Sobre l’atenció psicològica, la Marina va dir que “tenim uns grans professionals, però no poden atendre tothom per falta de mitjans” i també va alertar de l’efecte que poden tenir les xarxes socials en la salut mental dels joves.
Per retre homenatge al Dani i ajudar altres adolescents, la família i l’Associació Recreativa Cultural Almacellenca han posat en marxa una recaptació de fons per fer un mural, a prop del col·legi, que inclourà els telèfons d’atenció de la Fundació ANAR. “Volem que sàpiguen que no estan sols”, va assegurar la Marina. La previsió és que el mural, de l’artista Oriol Arumí, estigui enllestit al novembre. Per a això, diversos comerços d’Almacelles han instal·lat guardioles per recollir donacions. La família va destacar que els veïns s’hi han bolcat i que també treballen amb l’institut per organitzar iniciatives. “El que realment ajuda és buscar solucions”, va recalcar. A través del compte d’Instagram @daniquinatasola15, expliquen com col·laborar. A més, avui es recordarà el Dani durant la presentació dels equips de futbol d’Almacelles.
