HABITATGE
El salari mínim es queda curt per llogar un terç dels pisos a Lleida: resulta pràcticament impossible allotjar-se per menys de 500 euros
El negoci de l’arrendament atreu 10.000 propietaris en una dècada i són més de 31.000
Llogar un habitatge a Lleida per menys de 500 euros mensuals és pràcticament impossible.
L’espiral alcista que ve marcant els preus de l’habitatge els últims anys ha fet que al voltant de la tercera part dels pisos i cases disponibles per llogar a la demarcació de Lleida s’ofereixin per rendes superiors al salari mínim interprofessional i que resulti pràcticament impossible allotjar-se per menys de 500 euros.
Els preus mensuals de sortida de la tercera part dels pisos disponbles al mercat del lloguer de Lleida se situen per sobre de l’SMI (salari mínim interprofessional), fixat per a aquest any en 14 pagues mensuals de 1.184 euros bruts, segons pot comprovar-se als portals immobiliaris.
Del total dels anuncis de lloguer que publiquen Idealista i Fotocasa per a la demarcació, 412 aquesta setmana, 135 (32,7%) superen els 1.200 euros mensuals. No hi ha res per menys de 350 euros, tret de per a estudiants, i les possibilitats d’allotjar-se per menys de 500 no arriben a la dotzena. Aquesta dada reflecteix dos realitats: la carestia que ha contaminat l’accés a l’habitatge, per als arrendataris i els aspirants a ser-ho, i, per als llogaters, l’emergència d’un pròsper negoci en el qual les rendes del capital immobiliari comencen a ser més abundants que les salarials.
En la confluència entre lesdos està emergint una tercera realitat que apunta a una avaria socioeconòmica, ja que aquesta realitat habitacional es dona en un lloc on el salari mitjà és de 1.605 euros bruts (22.471 en 14 pagues) segons l’Agència Tributària (dada del 2023) i on la remuneració mitjana va dels 12.428 als 17.661 en el sector serveis (11.228 a 15.661 per a les dones) i es queda en 14.865 al camp.
Les dades de la conselleria de Territori de la Generalitat certifiquen que els preus del lloguer es troben a Lleida als nivells més alts dels últims vint anys, que al seu torn ho són de la història i que superen amb claredat els de l’anterior bombolla immobiliària, la qual va esclatar a partir del 2008.
Les mitjanes dels contractes registrats se situen en 494 euros mensuals per al conjunt de la demarcació de Lleida, se’n van a 545 al Pirineu i assoleixen registres de 774 a Aran, 618 a la Cerdanya, 564 a l’Alt Urgell i 534 al Segrià, clarament per sobre en tots els casos del 30% de la renda en el que es recomana topar la despesa en habitatge. Ocorre a la meitat de les comarques.
En qualsevol cas, el creixement demogràfic ha situat el lloguer com un negoci atractiu. I els particulars, animats en molts casos per la borsa d’habitatge disponible generat a recer de la pandèmia via herències, s’hi han afegit de manera clara: segons les dades de l’Agència Tributària, en la dècada transcorreguda entre 2013 i 2023, que és l’últim exercici amb dades disponibles de l’IRPF, el nombre de propietaris que declara aquesta activitat ha passat de 20.336 a 31.399, amb un augment de més del 50 per cent.
El negoci declarat també ha crescut per sobre del 50% en aquell període al passar els rendiments del capital immobiliari declarats de 62,27 milions d’euros a 99,64.
D’aquesta manera, el rendiment net de cada lloguer, una vegada aplicades les desgravacions per despeses i altres conceptes, se situa en els 3.173 euros anuals.
El maó genera més de la meitat de les rendes del capital a Lleida
El lloguer d’immobles genera més de la meitat (57,2%) de la renda que reporten els diferents tipus de capital a Lleida ciutat, on sumen 91 milions d’euros d’un total de 159. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar ahir al Parlament que el Govern està dissenyant mesures per prohibir les compres d’habitatge amb finalitats especulatives. No pot ser, va dir, que els rendistes posin “un impost a la vida” a base d’encarir els lloguers, la contínua tendència ascendent dels quals es menja progressivament trossos més grans dels sous dels treballadors. “Posem davant de tot l’habitatge com a dret. Hem demostrat ambició en les mesures, encara que volem estudiar-les bé i anar amb seguretat”, va afirmar.
Els altres 68 milions de rendes de capital procedeixen dels rendiments d’inversions tipus dividend, presumiblement més freqüents en àrees com Ciutat Jardí, la Zona Alta i algunes àrees de la Bordeta, i dels beneficis dels terminis fixos, els fons d’inversió bancaris i la resta de productes d’estalvi popular, que sembla la causa més probable del seu pes en àrees de població local envellida com Príncep de Viana o rambla Ferran. Les rendes del capital en el seu conjunt suposen més de la novena part de la renda (11,85%) a Ciutat Jardí, on sumen 13,75 milions d’euros.
La suma de les que perceben els veïns és més gran a la Zona Alta i Fleming (24,46), l’Horta (20,92), la Mariola i Joc de la Bola (16,9), la Bordeta i els Mangraners (23,65) i Balàfia i Pardinyes (17,94). No obstant, només a les tres primeres zones supera la mitjana d’aportació del 6,35 per cent que es dona en el conjunt de la ciutat. Així, la depassa, amb quantitats menors, en altres indrets com el Barri Antic i els Instituts, a la rambla Ferran i al Clot, unes zones amb alts índexs d’habitatge en arrendament.
