Lleida és la província amb més ‘fuga’ de metges a altres punts de l’Estat

Un estudi situa Lleida com la província on hi ha més ‘fuga’ de metges a la resta de l’Estat. Concretament, 422 facultatius, que suposen el 17,2% dels seus 2.333 col·legiats, s’han traslladat a una altra demarcació a treballar. Un fet que el Col·legi de Metges atribueix a l’alta taxa d’alumnes de fora de Catalunya a Medicina de la UdL.

La província de Lleida pateix una autèntica fuga de talent mèdic, ja que el 17,2% dels seus facultatius col·legiats, 422, han emigrat a altres punts de l’Estat, principalment a Aragó. Així ho conclou un estudi publicat ahir per l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya (OMC), que destaca que Lleida és la demarcació que més mobilitat registra a nivell percentual en els seus col·legiats entre els anys 1997 i 2025, i amb força diferència sobre la segona i tercera, que són Tarragona amb un 13,7% (587 metges) i Salamanca amb un 11,9% (320). També detalla que les destinacions més habituals per als col·legiats lleidatans són Osca i Saragossa.

El Col·legi de Metges de Lleida reconeix que és habitual que molts dels seus professionals es traslladin a altres províncies ja sigui perquè són originaris d’allà o els resulten més atractives que Lleida. Així ho assegura el seu president, Ramon Mur, que admet que “a Lleida costa molt cobrir places de metges perquè no és tan cridanera com altres regions, però una dada més que clau per entendre aquesta mobilitat de facultatius és que el 70% dels estudiants de Medicina de la Universitat de Lleida no són de Catalunya”. “És a dir, venen a formar-se, fan el MIR i, en la majoria de casos, se’n van a les seues províncies d’origen o a altres de més atractives”, afegeix.

Un altre dels apartats de l’estudi de l’OMC en els quals Lleida destaca és en el de la presència femenina en el col·lectiu. I és que dels 2.333 col·legiats que hi ha a la província, més de la meitat, el 54,9%, són dones. Una xifra que la situa com la catorzena a nivell estatal i a només cinc punts de la que lidera aquest rànquing, que és Àlaba amb un 59,9%. Aquest percentatge augmenta si es tracta dels facultatius en actiu, ja que dels 2.035 col·legiats que actualment exerceixen la professió, 1.217, el 59,8% del total, són dones.

L’estudi també alerta de la pròxima jubilació de molts professionals. Adverteix que l’any 2035 hauran penjat la bata el 24,9% dels facultatius de tot l’Estat, i a nivell català ho faran el 22,7%. No obstant, no dona una xifra concreta d’aquesta problemàtica a Lleida, però indica que entre el 20% i el 25% dels metges col·legiats de la província s’hauran jubilat d’aquí a 10 anys. Sobre això, Mur assenyala que “no és res preocupant, perquè estem formant més metges que mai, uns 8.000 a l’any, i en xifres rècord d’homologació de títols, a més, és lògic que el 25% es jubilin en els propers 10 anys si la vida professional és d’entre 30 i 40 anys”.

Primer dia de l’aturada estatal dels tècnics sanitaris

Els tècnics superiors sanitaris (TSS) van iniciar ahir la primera de quatre jornades de vaga estatal convocada pels sindicats “davant la falta de compliment” per part del ministeri de Sanitat de les exigències “històriques” que reivindiquen els professionals des de fa 40 anys. Concretament, els TSS demanen el reconeixement del caràcter oficial de professió sanitària titulada i reglada, una retribució adequada al grup B que estableix per a ells l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) des del 2007, l’homologació de la titulació oficial amb l’entorn europeu i la creació de diplomes d’acreditació avançada. A Lleida hi va haver una concentració a les portes de l’hospital Arnau de Vilanova en què van participar més de vuitanta professionals sanitaris.