Joan Bestard

Com us organitzeu quan teniu un servei?

Pot semblar que el metge sempre és el que mana, per jerarquia, però en realitat som un equip i funcionem com a tal. Tinc molt clar que si no hi arriba un, ho farà l’altre. Perquè mai no sabràs el que et trobaràs quan reps una trucada per atendre un servei. De vegades t’avisen per una cosa que penses que no és res i al final, tot es complica. Tampoc no saps quin serà l’entorn, com un treballador indisposat en una cambra frigorífica o un servei en un domicili en molt males condicions. Aquestes situacions també influeixen en el pacient i en com desenvoluparàs el teu treball, i cal saber gestionar-ho.

Vostè és metge de família.

Sí, vaig estudiar la carrera a Lleida i des de fa molts anys que visc aquí. Durant l’última dècada he treballat en emergències perquè considero que en aquest treball em sento més útil. No estic fet per estar assegut darrere d’una taula, en una consulta, prefereixo ser a l’aire lliure i atendre tota mena de situacions. L’avantatge és que a mi m’agrada la feina, malgrat que admeto que de vegades no és fàcil, i també hi ha estrès i ansietat.

És impossible per als sanitaris no implicar-se amb els pacients?

Jo ho intento, però hi ha determinades situacions que et creen un impacte, perquè són nens, joves o hi tens una relació perquè és algú proper a tu o perquè té la mateixa edat que tu. També depèn de cada persona i del caràcter que tingui. A més, no és el mateix ser al carrer que a l’hospital a l’hora d’atendre un pacient.

A què es refereix?

Que també s’ha de comprendre la dificultat que tenim de treballar sense els mitjans diagnòstics avançats d’un servei d’emergències d’un hospital com un TAC o una ressonància. Però jo soc feliç de fer el que faig. Fins i tot quan era metge d’atenció primària, em vaig plantejar deixar-ho, però aquí estic content amb el que faig.

Creu que la ciutadania coneix la tasca dels professionals del SEM?

Des de comunicació es fa molta feina perquè se’ns conegui i que la gent no pensi que només fem trasllats programats, que atenem les emergències. Perquè, al final, el que tenim nosaltres és vocació d’ajudar els altres. Quan et fas metge, infermer o tècnic, el que busques en definitiva és ajudar la gent. I fas el que pots amb allò que tens.