El regal d’habitatges entre familiars repunta a Lleida: n'hi ha un cada dos dies

Cada dos dies es registra a les notaries de Lleida un expedient de donació d’habitatges entre parents, segons les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), que reflecteixen un lleuger repunt d’aquest format de transaccions immobiliàries, reservat per a famílies de situació econòmica folgada, després de diversos anys de descens.

La donació d’habitatges entre familiars està repuntant a la demarcació de Lleida, on aquesta tendència coincideix amb una fase de carestia de l’accés al sostre en la qual tant els preus de compra (151.700 euros de mitjana per casa) com les rendes de lloguer (492 euros al mes al pla i 545 al Pirineu) es troben en nivells de màxims històrics.

Els notaris de Lleida van documentar l’any passat un total de 173 operacions de donació d’habitatge, la qual cosa implica una mitjana de més de tres per setmana, gairebé una cada dos dies. A aquest volum cal sumar les donacions de 171 finques urbanes, ja siguin places de pàrquing, trasters o solars.

Aquestes 173 donacions d’habitatge superen les dels dos exercicis anteriors, que van ser 157 el 2022 i 136 el 2023, encara que es troba clarament per sota de la mitjana de les últimes dos dècades, que és de 193 i que podria tornar a assolir-se aquest any ja que l’acumulat de gener a agost és de 153 (més 114 finques urbanes).

Al contrari del que suggereixen algunes informacions recents, el recurs a aquesta figura jurídica a Lleida està sent menys freqüent que el que es dona en altres zones de l’Estat.

El nombre de donacions d’habitatges no va baixar de les dos-centes entre el 2008 i el 2014, i va arribar a un registre més aviat proper a les 300 amb les 286 del primer d’aquests exercicis.

Des d’aleshores només ha superat les 180 en una ocasió, amb les 225 de l’any 2021, una xifra que sembla estar relacionada amb la gestió, mitjançant traspassos de pares a fills, de la borsa d’habitatge disponible que va generar en centenars de famílies la mort d’ancians com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus.

De fet, la donació, que, d’altra banda, no necessàriament s’utilitza per canalitzar propietats de pares a fills, té un ús pràcticament residual a Lleida, on l’any passat va suposar menys del 2% dels traspassos d’habitatges de la demarcació i on procediments com l’herència (1.456) tenen una freqüència més de vuit vegades superior. L’any passat les donacions amb habitatges van ser un 29% del total (580) i aquest any suposen un 25% (603).

En realitat, la baixa freqüència del recurs a aquest format respon a una realitat socioeconòmica: quantes famílies poden permetre’s disposar d’un habitatge traspassable a un dels seus membres i assumir el gravamen fiscal que comporta l’operació per molt que la normativa ofereixi rebaixes quan el perceptor té un parentiu de fins al quart grau?

El notari Javier Cruz explica que “sempre recomanem les herències abans que les donacions” de béns immobles perquè comporten menys càrregues fiscals, a excepció de quan són a descendents, es tracta del primer habitatge habitual, el rebedor no té més de 36 anys ni una renda anual major de 36.000 euros.

En més de 42.000 llars lleidatanes viuen més de quatre persones

Entre la cinquena i la quarta part de les llars de Lleida (23,6%) estan formades per quatre o més persones, segons indiquen les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), que assenyalen que el nombre d’unitats de convivència en les quals es dona aquest nivell d’integrants (42.347) resulta fins i tot superior als de tres membres (35.332), que resulta ser menys freqüent que els de dos (50.578) i els unipersonals (50.833). Aquests dos últims sumen gairebé dos de cada tres llars, amb una taxa del 56,7% del total de 179.190.

Els quatre grups es troben en fase de creixement al socaire de l’augment demogràfic que s’està donant a la demarcació de Ponent gràcies a l’aportació dels migrants. En qualsevol cas, crida l’atenció com l’augment es concentra, sigui per pèrdua o per addició d’integrants, i sense descartar la raquítica aportació de l’emancipació juvenil, en els d’un i de dos membres, que en quatre anys, entre juliol del 2021 i el mateix mes del 2025, han guanyat, respectivament, 3.653 i 3.715 unitats, amb sengles avanços percentuals del 7,7% i el 7,9%.

L’increment és molt més reduït en el cas de les llars de més membres, amb un avanç de 500 que suposa un creixement de l’1,4 per cent en el quadrienni en els de tres persones i amb un altre de 751 que presenta una taxa de l’1,8 per cent en els de quatre o més. Les estadístiques sobre demografia que publica l’INE registren un lleuger repunt en la mitjana d’integrants de les llars de Lleida, que se situa en 2,54 després de diversos anys de manteniment i d’una petita reducció entre el 2021 i el 2022.

No obstant, la variació resulta mínima, ja que es mou en dècimes, amb avanços i retrocessos de només una en cada revisió de les dades. En aquells quatre anys, la demarcació de Lleida ha guanyat 6.584 habitants i 8.619 llars.