El TSJC obliga Marlaska a reposar a Lleida el comissari condemnat per assetjament sexual

La direcció general de la Policia Nacional ha estat condemnada a reposar com a comissari provincial de Lleida Antonio José Royo Subías, cessat el 16 de desembre quan portava només una setmana i després de l’enrenou polític i social generat arran de la publicació a SEGRE que el 2003 va ser condemnat per assetjament sexual a una subordinada als antiavalots a Gipúscoa.

La direcció general, dependent del ministeri de l’Interior que dirigeix Fernando Grande-Marlaska, ha de reposar com a comissari Royo “provisionalment” per una mesura cautelar sol·licitada per aquest en el recurs contra el seu cessament, segons va avançar el diari ABC.

Aquesta reposició, el límit temporal de la qual és el tancament del plet, arriba, en qualsevol cas, “sense perjudici de la possible modificació o revocació” si Interior cobreix la plaça amb un titular. “La suspensió de l’executivitat de l’acte no impedeix que l’Administració adopti altres mesures organitzatives que consideri oportunes dins del marc de les seues competències”, indica la interlocutòria, a la qual ha tingut accés SEGRE.

Royo, que havia arribat a la comissaria de Lleida el 9 de desembre amb una “adscripció provisional”, va ser cessat en virtut d’un escrit del DAO (director adjunt operatiu) del cos, José Ángel González, que ressenyava “el malestar que s’ha produït en diferents àmbits institucionals i de la societat civil” al transcendir la condemna, una cosa que “repercuteix en l’interès del servei, podent desembocar en un desinterès institucional i social que podria implicar un greu deteriorament de la imatge de la Policia Nacional i una afectació a l’acompliment diari de l’activitat”.

L’Advocacia de l’Estat, per la seua part, va destacar que tant el nomenament com el cessament d’un comissari provincial són actes de “naturalesa discrecional” i va afirmar que en aquest cas, a més, “presenta prou motivació”. El rebuig social que va aixecar la designació, afegeix, “minva la capacitat” de Royo per a “representar la Policia i obtenir la confiança mútua necessària per al compliment eficaç de les seues finalitats”.

El tribunal, tanmateix, anul·la l’efectivitat del cessament al concloure que l’ordre per destituir-lo “descansa en formulacions genèriques” però no detalla “quins fets operatius, incidències del servei o raons funcionals concretes (la) fan imprescindible”, “tampoc no indica efectivament en quin precepte legal es basa” i no va concedir un tràmit d’audiència al cessat. “Sembla que la resolució constitueix una reacció conjuntural al cicle mediàtic, no una mesura ponderada d’organització del servei, cosa que reforça la necessitat de control cautelar”, afegeix.