Grans ciutats mitjanes, peça clau per al futur de Catalunya

Pràcticament la meitat de la població catalana resideix en ciutats de mida mitjana, que són les que tenen més capacitat de vertebrar el territori i d’impulsar el seu desenvolupament. Però per a això cal més inversió pública que atengui les seues necessitats en àmbits com l’habitatge, la mobilitat, o l’activitat industrial. Així es va posar de manifest en la jornada organitzada per la Fundació Privada Horitzons 2050 i SEGRE dijous a la Llotja. Va comptar amb quatre taules redones, en una de les quals van participar els alcaldes de Lleida, Girona, Tàrrega i Cunit. El de Lleida, Fèlix Larrosa, va assenyalar que la ciutat “ha de vertebrar la integració del territori des d’Igualada fins a Barbastre” i veure com dotar-lo “de serveis i infraestructures”. Va destacar la capacitat del municipi per augmentar el sòl industrial i va dir que la situació de l’habitatge està millorant, fins al punt de vaticinar que “serem la primera ciutat de l’estat que sortirà de la situació de tensió residencial”. Així mateix, va apostar per la intermodalitat en matèria de mobilitat.

El seu homòleg de Girona, Lluc Salellas, va opinar que “ciutats de la nostra mida poden jugar un paper important a nivell comercial i de creació cultural” i va dir que és necessari que les administracions autonòmica i estatal complementin l’acció municipal en matèria d’habitatge.

Per la seua part, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, va assenyalar que, al marge de Lleida, la majoria de les ciutats de Ponent tenen entre 10.000 i 20.000 habitants. Va subratllar que malgrat que Tàrrega està gairebé en el centre de Catalunya, “les connexions amb Barcelona i altres municipis no són com caldria” i va reclamar una “millor mobilitat comarcal i intercomarcal”.

D’altra banda, l’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, va indicar que “el país està molt desequilibrat, el 50% de la població viu al 4,9% del territori”. Va afirmar, en aquest sentit, que la Generalitat “no està donant resposta als reptes de creixement” de municipis com el seu i va demanar canvis en el model de transport públic.

“Aquestes poblacions són nodes comunicatius insubstituïbles”

Josep Maria Llop, un dels urbanistes de més prestigi de Catalunya i de l’Estat i responsable de la càtedra Unesco de ciutats intermèdies en la qual col·labora la UdL, va ser l’encarregat d’obrir la jornada. Va dir que una de les qüestions que condicionen la importància d’aquestes localitats “són els serveis públics i privats i les seues infraestructures de comunicació amb altres poblacions”. Llop va considerar que l’objectiu no ha de ser el de créixer en mida, “sinó estar millor connectades amb el conjunt del territori i oferir millors serveis”, i les va qualificar de “nodes comunicatius insubstituïbles”. També va assenyalar que el 49% de la població catalana resideix a les 63 ciutats intermèdies i va remarcar que quan s’ha reformulat l’organització de les administracions “mai s’ha pensat en la importància i jerarquia que han de tenir”.