La lluita que va canviar Balàfia

L’Escola Popular de Balàfia va celebrar ahir al centre cívic del barri una xarrada per recordar la lluita dels seus veïns per exigir el cobriment de les vies als anys 70 i 80. Unes protestes “que van ser el símbol de lluita de tota una generació juntament amb la del Clot de les Granotes” que forma part de la memòria col·lectiva dels seus veïns i que va comportar que aquest barri s’integrés a la ciutat. “Les vies eren com una barrera natural de Balàfia, Pardinyes i el Secà amb la resta de la ciutat, quan havíem d’anar al centre dèiem que anàvem a Lleida i havíem de fer una volta per l’Horta”, recorda Joan Ramon Molins, el primer president de l’associació de veïns. “Als setanta, el moviment veïnal era clandestí perquè ho prohibia la dictadura, però el 1976 es va legalitzar, ens vam agrupar en una sola entitat totes les associacions veïnals de Balàfia i va ser clau la implicació de la gent jove”, recorda Molins. Les protestes exigint el cobriment de les vies van tenir com a detonant els nombrosos atropellaments als passos a nivell que delimitaven Balàfia. “Recordo que en un dels talls de via van venir joves d’Agrònoms i d’altres barris com el Clot a donar-nos suport”, afegeix Molins, que reconeix que, “gràcies a la lluita d’aleshores tenim el barri d’ara, va valdre la pena”.

Durant la xarrada es va emetre el documental elaborat per Enric Cortés que rememora aquesta lluita i està disponible a YouTube al seu compte Mil Històries. “Sorprèn com la gent es mobilitzava abans per qualsevol motiu que afectés el veïnat, però ara fins i tot ens costa aixecar-nos del sofà”, va dir Cortés.