Treball reclama al jutjat quatre milions a una càrnia per falsos autònoms

El jutjat Social de Lleida va acollir ahir la primera sessió del judici per la demanda de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) contra l’escorxador de pollastres Avidel, la cooperativa Servicarne i 420 empleats en considerar que eren falsos autònoms. La TGSS reclama uns 5,5 milions –quatre dels quals a Avidel– en concepte de cotitzacions a la Seguretat Social d’aquestes 420 persones que entre els anys 2014 i 2018 van treballar a l’escorxador de pollastres Avidel al considerar que eren falsos autònoms de la cooperativa Servicarne. En aquest sentit, el Tribunal Suprem va declarar el 2024 que “hi ha relació laboral entre els socis cooperativistes de Servicarne i les empreses càrnies en les quals donen servei” per la qual cosa les esmentades empreses havien actuat en frau de llei (vegeu el desglossament).

Els lletrats d’Avidel i Servicarne van argumentar que la demanda ha de ser rebutjada. El d’Avidel va dir que “no hi va haver una cessió il·legal de treballadors. Era una relació de naturalesa societària, no hi havia una relació laboral si no una descentralització productiva, que és una pràctica vàlida i legal”. L’advocat de Servicarne va mantenir que “no hi va haver frau de llei, ni hi havia relació laboral”. Per la seua part, els advocats dels afectats es van adherir a la demanda. Josep Maria Peiró, que representa 82 persones, va dir que “pensaven que treballaven per compte d’altri i no eren autònoms”. Alguns van dir al jutge que creien que eren treballadors d’Avidel, altres, de Servicarne, i eren falsos autònoms. El judici continuarà a l’abril. 

El Suprem va concloure que Servicarne “actua en frau de llei”

El Tribunal Suprem (TS) va declarar el setembre de 2024 que hi ha relació laboral entre els socis cooperativistes de Servicarne i les empreses de la indústria càrnia a les instal·lacions del qual donen servei. El ple de la Sala Social del TS va estimar els recursos interposats per la TGSS i el sindicat CCOO davant d’una sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra. D’aquesta forma, el Suprem va concloure que Servicarne “actua en frau de llei, perquè s’ha constituït formalment com una aparent cooperativa de treball associat, però la seua veritable activitat es limita únicament a facilitar mà d’obra a les empreses de la indústria càrnia, sent aquestes últimes les autèntiques ocupadores dels treballadors”, segons van informar fonts judicials. És a dir, que funcionava com una falsa cooperativa. La sentència va resoldre les solucions contradictòries que els Tribunals Superiors de Justícia aplicaven. CCOO va dir llavors que la sentència anul·lava “qualsevol temptació de tornar a un model productiu que només va aportar precarietat i explotació laboral”.