Científics de Lleida publiquen un estudi que assegura que es poden aprofitar els residus de carxofa i safranòria per fer prebiòtics

Els concentrats de fibra dietètica derivats de la carxofa i la safranòria tenen un alt potencial com a prebiòtics perquè milloren la microbiota intestinal afavorint així el domini de bacteris que fermenten la fibra i augmenten els àcids grassos de cadena curta, claus per a la salut del còlon. Això permetria reaprofitar residus de la indústria d’extracció de sucs com a ingredients funcionals. 

Així ho conclou una investigació de la Universitat de Lleida, Agrotecnio i l’IRBLleida publicada a la revista Food Hydrocolloids for Health. S’emmarca dins del projecte Disseny d’aliments funcionals que contenen ingredients actius amb potencials propietats antiobesitat, liderat per la professora de Medicina Gemma Bellí i la investigadora d’Agrònoms Olga Martín-Belloso. També hi van participar Isabel Odriozola-Serrano i Gemma Oms-Olius. 

L’estudi va avaluar concentrats de fibra dietètica obtinguts de la polpa i pell sobrants de l’extracció de sucs de carxofa, safranòria, cogombre i pebrot roig facilitats per Indulleida. Va mesurar l’impacte en la composició de la microbiota intestinal i la producció d’àcids grassos durant 48 hores en un model de digestió in vitro. 

Els resultats indiquen que les fibres de carxofa i safranòria estimulen bacteris que són beneficiosos com els Lactobacillus i Bifidobacterium. El primer genera més àcid butíric, que és essencial com a font d’energia per a les cèl·lules del còlon i també per la integritat de la barrera epitelial, amb efectes antiinflamatoris. Les fermentacions de cogombre, pebrot roig i safranòria aconsegueixen més àcid acètic, que regula la sacietat i el pes, l’activitat antimicrobiana i la inducció de la mort programada en cèl·lules canceroses. Amb la fibra del pebrot i cogombre s’observa un augment de l’àcid propiònic que també es relaciona amb la sacietat. L’equip planteja futurs estudis en viu.