L’IRBLleida ensenya a menjar amb poca sal per reduir el risc de patologia cardiovascular

Smoothie Lleidatà, crema d’ous Dustin, sardina marinada amb olivada, amanida de porros, pernil i poma o una salsa grega denominada tzatziki. Són algunes de les receptes amb base científica que l’Institut de Recerca Biomédica IRBLleida ensenyarà a preparar als tallers Receptes al punt de sal que ha programat per a persones amb risc de patir malalties cardiovasculars, o amb antecedents familiars. “Són un pont entre la investigació biomèdica i la societat, atansant els resultats i les recomanacions científiques a la població general d’una manera pràctica, comprensible i aplicable a la vida quotidiana”, va indicar el coordinador, Serafí Cambray Carner, professor lector Serra Húnter de la facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL) i investigador del grup translacional vascular i renal de l’IRBLleida.

Aquesta activitat s’emmarca en el projecte IRBLleidaDIVULGA 2025-2026. Pla anual de divulgació, liderat per Meritxell Soria, i també està directament vinculada al projecte de Cambray denominat HIPATIA-MR, centrat en l’estudi de la predisposició genètica a la hipertensió arterial i l’impacte sobre la malaltia renal crònica i el risc cardiovascular.

En aquest sentit, segons l’última Enquesta de Salut de Catalunya, un 27% de la població del pla de Lleida i el 18,1% de la del Pirineu tenen la tensió alta, un dels factors de risc cardiovascular.

“El format no és una classe de cuina convencional, sinó una activitat de divulgació científica amb una base biomèdica. Les receptes es prepararan de manera participativa amb els assistents i han estat adaptades, amb mínimes modificacions, de documents elaborats per societats nacionals i internacionals de cardiologia, garantint d’aquesta manera el rigor científic”, explica Cambray. Destaca que “la iniciativa neix de traslladar el coneixement científic a la ciutadania d’una manera pràctica i aplicable al dia a dia”. “Encara que existeixen materials divulgatius i llibres de receptes elaborats per societats científiques, sovint aquest coneixement no arriba a la població en forma d’experiències participatives. Els tallers pretenen cobrir aquest buit, demostrant que reduir la sal és possible sense renunciar al plaer de menjar”, subratlla.

Estan previstes quatre sessions al menjador de l’IRBLleida amb un màxim de 25 participants en cada una. Es portaran a terme el 25 de febrer de 12.00 a 13.00 hores, el 16 de març de 16.00 a 17.00, el 25 de març de 12.00 a 13.00 i el 20 d’abril de 17.00 a 18.00 hores. Precisament s’han programat en diferents franges horàries per facilitar l’assistència i per poder-hi participar és necessari inscriure’s a la pàgina web https://www.irblleida.org/ca/formularis/tallers-saludables/. Aquesta activitat està finançada pel ministeri de Ciència i Innovació.

L’estudi va avaluar concentrats de fibra dietètica obtinguts de la polpa i pell sobrants de l’extracció de sucs de carxofa, safranòria, cogombre i pebrot roig facilitats per Indulleida. Va mesurar l’impacte en la composició de la microbiota intestinal i la producció d’àcids grassos durant 48 hores en un model de digestió in vitro.

Els resultats indiquen que les fibres de carxofa i safranòria estimulen bacteris que són beneficiosos com els Lactobacillus i Bifidobacterium. El primer genera més àcid butíric, que és essencial com a font d’energia per a les cèl·lules del còlon i també per la integritat de la barrera epitelial, amb efectes antiinflamatoris. Les fermentacions de cogombre, pebrot roig i safranòria aconsegueixen més àcid acètic, que regula la sacietat i el pes, l’activitat antimicrobiana i la inducció de la mort programada en cèl·lules canceroses.

Amb la fibra del pebrot i cogombre s’observa un augment de l’àcid propiònic que també es relaciona amb la sacietat. L’equip planteja futurs estudis en viu.

Residus de carxofa i safranòria com a ingredients prebiòtics

Els concentrats de fibra dietètica derivats de la carxofa i la safranòria tenen un alt potencial com a prebiòtics perquè milloren la microbiota intestinal afavorint així el domini de bacteris que fermenten la fibra i augmenten els àcids grassos de cadena curta, claus per a la salut del còlon. Això permetria reaprofitar residus de la indústria d’extracció de sucs com a ingredients funcionals. Així ho conclou una investigació de la Universitat de Lleida, Agrotecnio i l’IRBLleida publicada a la revista Food Hydrocolloids for Health. S’emmarca dins del projecte Disseny d’aliments funcionals que contenen ingredients actius amb potencials propietats antiobesitat, liderat per la professora de Medicina Gemma Bellí i la investigadora d’Agrònoms Olga Martín-Belloso. També hi van participar Isabel Odriozola-Serrano i Gemma Oms-Olius.