Condemnats per amagar que venien un habitatge de protecció oficial

L’Audiència de Lleida ha condemnat una parella a abonar 4.000 euros a una altra per ocultar-los que els venien un habitatge de protecció oficial (VPO) i no lliure de càrregues com ells creien. El magistrat ratifica la sentència del jutjat de Primera Instància número 1 de Lleida i desestima el recurs presentat pels demandats. Les dos parts van subscriure un contracte d’arres acordant que la quantitat entregada com a avançament (4.000 euros) quedava en benefici de la part venedora si el contracte de venda no arribava a materialitzar-se, que és el que va passar. Els venedors van al·legar que no tornaven l’avançament perquè els compradors van actuar de manera “negligent”. 

Davant d’això, aquests últims van portar el cas a la justícia, representats pel lletrat Xavier Prats, de Prats Advocats, argumentant que la venda no va arribar a efectuar-se “perquè, al tractar-se d’un habitatge de protecció oficial, no complien els requisits administratius i el banc els va denegar el finançament al vaticinar que no podien escripturar la venda per la falta d’aquests”. El jutge que va analitzar el cas argumenta que en el document que van firmar les dos parts es diu que «la part venedora “declara que la finca urbana descrita serà lliure de càrregues i de gravàmens de qualsevol tipus”. Doncs bé, salta a la vista que això no era veritat, ja que si es consulta la nota simple de la referida finca s’obté que es tracta d’un habitatge de protecció oficial, catalogant-se això, per la mateixa informació registral, com de càrrega de l’immoble. Sent així, és clar que la part venedora va faltar a la veritat a l’hora de firmar les arres, la qual cosa va generar error en els actors, qui si haguessin sabut que la finca tenia aquesta càrrega no s’haurien interessat a adquirir-la, per raons òbvies». Afegeix que queda acreditat “el dol o engany amb què va actuar la part venedora”. Per tot això, va estimar la demanda, condemnant els venedors, que van recórrer davant l’Audiència (vegeu el desglossament).

El desistiment del contracte va ser legal, segons l’Audiència

Els venedors van recórrer la primera sentència davant l’Audiència de Lleida al considerar que la culpa va ser de la parella compradors “davant d’una negligència per la seua part al no comprovar la situació de l’immoble”. El magistrat analitza el cas i raona que els habitatges de protecció oficial tenen una sèrie de càrregues que poden afectar al finançament o una possible venda o lloguer. Finalment assoleix la conclusió que “la solució que dona el jutge a quo s’ajusta a la legalitat, de manera que el desistiment del contracte està justificat, ja que l’ocultació d’una càrrega de tal naturalesa així ho exigeix, donant-se per reproduïda la correcta argumentació en què basa la seua decisió”. Davant d’això, desestima el recurs i confirma la sentència, que ja és ferma i no es pot recórrer.