Absolt d’abusar durant tretze anys de la seua filla amb discapacitat

L’Audiència de Lleida ha absolt un home de 62 anys que va ser jutjat pels suposats abusos sexuals a la seua filla de 32 anys, que pateix una discapacitat psíquica, durant 13 anys. La Fiscalia sol·licitava una condemna de 15 anys de presó. El tribunal determina que no hi ha prou proves contra l’acusat, per la qual cosa li aplica el principi jurídic in dubio pro reo, és a dir, en cas de dubte, s’ha de resoldre a favor seu.

Els suposats abusos van ser denunciats després que la dona expliqués a un psicòleg, que col·labora amb la fundació en la qual resideix a Camporrells, que el seu pare havia abusat d’ella. El psicòleg, que al seu torn és tècnic del departament de Justícia, ho va posar en coneixement de l’entitat però no va intervenir en el cas, segons va explicar en el judici, celebrat el 21 de gener. Va explicar que li va dir que el progenitor “havia estat abusant d’ella sexualment amb penetració i tocaments des dels 10 als 21 anys”. Per la seua part, la denunciant, que va declarar per videoconferència, va dir que el seu pare li feia tocaments però va negar que la violés. “Em posava a sobre d’ell com si féssim l’amor”, va asseverar. Per la seua part, l’acusat ho va negar i va afegir que “s’inventa moltes coses”. Al seu torn, els psicòlegs de l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal (EATP) de Justícia van afirmar que es tractava d’un relat que complia “amb les característiques d’un abús intrafamiliar amb una situació viscuda”.

El tribunal basa la seua resolució en diversos aspectes. D’una banda, declara la nul·litat de la prova preconstituïda –la declaració que va fer la dona davant dels psicòlegs de Justícia i, en conseqüència, la valoració que van fer– al considerar que no se’l va informar de la possibilitat d’acollir-se a la dispensa de no declarar contra el seu pare, com va al·legar l’advocat defensor, Andrés Mercadé. Quant als testimonis, “malgrat que no ofereixen dubte de la seua credibilitat, són mers testimonis de referència” i considera que la declaració que va fer la dona en el judici “pateix d’una absoluta falta de concreció i és pobra en detalls, sent les manifestacions d’aquesta absolutament insuficients per establir un relat de fets provats”. La sentència no és ferma i es pot recórrer.