Entitats socials demanen empatia amb els hubs de Balàfia i Josefines

Els projectes de hubs cívics que la Paeria preveu a l’antiga escola Balàfia i el que va ser convent de les Josefines al carrer Acadèmia, que inclouen allotjaments temporals per a persones sense llar, ha causat enrenou veïnal i, en el cas de Balàfia, ha provocat protestes. Els veïns creuen que aquests equipaments contribuiran a incrementar la inseguretat als seus barris, igual que amb l’alberg que l’anterior govern municipal va projectar a Pardinyes. En canvi, entitats socials apel·len a l’empatia i la solidaritat i atribueixen part del rebuig a la falta d’informació.

“El desconeixement provoca por, que es transforma en rebuig”, afirma Rosa Majoral, directora d’Arrels. “Per això és bo parlar-ne. Els discursos d’odi, aporofòbia i racisme no han de guanyar l’hospitalitat i l’acollida.”

“Actuen des dels estereotips i podrien canviar la seua mirada. Els convido a atansar-se, implicar-se”, argumenta. Assegura que “l’exclusió social va en augment perquè les desigualtats no disminueixen i el que alguns ara veuen llunyà, un dia els podria passar a ells. Cada vegada atenem més persones i són necessaris més recursos per treure-les del carrer, perquè aquesta situació acaba matant. Sigui on sigui, petits, mitjans o grans, perquè els actuals són insuficients”, remarca.

Poca informació als veïns

Des de Càritas, opinen que aquests projectes “no s’han comunicat correctament als veïns i la poca informació fa que la gent es posi en alerta”. “Tots sabem que hi ha gent en risc exclusió, pobres, però no els volem al costat de casa. I quan hi ha poca informació, la que no està contrastada va guanyant adeptes i provoca que la gent s’hi posi en contra”, apunten. Consideren que “a nivell municipal no es busca una resposta transversal a aquests problemes”.

“Hi hauria d’haver un pacte de ciutat, governi qui governi i en xarxa amb les entitats que estem al costat de les persones amb necessitats, perquè continuaran existint i posar pedaços s’ha demostrat que no serveix.”

Albert Font-Tarrès, del Col·legi d’Educadors Socials, diu que a la Paeria “li ha faltat aprofitar les connexions que ja té amb el teixit veïnal i la ciutadania per explicar bé els projectes i fer-los copartícips del disseny i la planificació” i, alhora, veu “greu que com a ciutadania no vegem la necessitat de ser corresponsables”, per la qual cosa insta a “no encoratjar discursos que generen divisions”.

“Hi ha una població en una situació de necessitat que requereix una resposta de les administracions, que tenen el deure de facilitar-los la possibilitat per tirar endavant. Cal explicar bé què és i assumir que qualsevol de nosaltres es pot arribar a trobar, per qualsevol motiu, en una situació que requereixi un recurs d’aquest tipus”, destaca.

Per la seua part, la comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia assenyala que “el cas del hub de Balàfia ens posa davant d’un mirall incòmode com a ciutat: volem serveis socials, volem dignitat, volem drets humans... però sovint els volem lluny de la nostra quotidianitat”.

“La solució no passa per desacreditar el veïnat, sinó per un procés participatiu real, amb dades concretes i una pedagogia social valenta”, afirma.

L’edifici de l’antic convent, abandonat

La idea d’adequar un equipament per a persones sense llar a l’antic convent de les Josefines data almenys des del 2018, quan el llavors alcalde Àngel Ros va firmar la compra de l’edifici a l’orde religiós i va anunciar que destinaria a aquesta finalitat el milió procedent de la venda de la casa Vil·la Torregrossa de Sant Sebastià, la propietària de la qual, una descendent dels comtes de Torregrossa que va morir sense fills, va deixar en herència a la Paeria a condició que destinés a beneficència els diners que n’obtingués.

L’edifici està en mal estat (les religioses van viure els últims temps entre puntals) i en època de l’alcalde Miquel Pueyo se’n va anunciar la rehabilitació, amb un cost de 5,6 milions, per adequar-lo com a centre d’atenció integral per a persones sense llar, però el projecte tampoc va prosperar. L’actual també ha provocat rebuig veïnal. El 2008, les 23 religioses de la comunitat Filles de Sant Josep van abandonar Lleida i el convent va quedar fora de servei, després de més d’un segle. L’immoble data del 1900, té entrada pel carrer Acadèmia i dona també a Manuel de Palacio, i consta d’un edifici de 1.725 m2 i un altre de 610, segons el Cadastre.