ENSENYAMENT
La IA ja obliga a canviar la docència i l’avaluació en els instituts i la UdL
No envien a casa tasques de creació per evitar que les facin amb aquesta eina

Isaac, Jordi, Paula i Ana, estudiants de segon de Batxillerat de l’institut Torre Vicens. - S.E.
La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) està sent un repte per a l’àmbit educatiu. El professorat necessita formar-se sobre el seu ús i els alumnes, aprendre a fer-la servir de manera responsable. Docents d’instituts i de la Universitat de Lleida ja estan canviant la seua manera d’avaluar per evitar que sigui utilitzada de forma fraudulenta.
La intel·ligència artificial ja forma part del dia a dia de docents i estudiants. La seua irrupció està sent un repte, tant per la necessitat de formar-se com per inculcar a l’alumnat la importància de fer-la servir de forma ètica, responsable i amb pensament crític. De fet, molts docents asseguren que ja estan canviant la seua manera d’avaluar per evitar que els alumnes facin treballs o responguin preguntes emprant la IA.
Un director d’un col·legi de Primària afirma que als docents els ajuda en l’atenció a la diversitat, per “adaptar materials per als que tenen dificultats”, així com “amb la burocràcia”. En els centres de Secundària asseguren, en aquest sentit, que el seu ús és comú.
“Fins ara enviàvem determinats treballs, però ho hem hagut de replantejar i fer a classe les tasques de creació pròpia”, indiquen a l’institut Torre Vicens. Plantejament que comparteixen al Ronda.
“Cal canviar la manera d’avaluar el treball que fan fora del centre posant èmfasi en l’avaluació oral, perquè l’alumne pugui defensar el que ha treballat. I com a docents també cal saber com utilitzar-la a la classe per formar l’alumnat en el seu ús”, assenyalen.
Professors del Manuel de Montsuar diuen no preparar classes amb IA i d’altres creuen que “ben utilitzada estalvia temps”. Veuen “evident” que els estudiants la fan servir i han detectat “usos inadequats com copiar respostes sense entendre-les o presentar treballs elaborats íntegrament per la IA, la qual cosa ens obliga a repensar l’avaluació i potenciar més el treball competencial, oral i reflexiu”.
Al Joan Oró consideren necessària una formació en la IA “més basada en criteris pedagògics” i creuen que “ens toca a les famílies i als centres promoure un ús responsable”.
“Promoure més l’originalitat i la reflexió i no només el producte acabat”, recalca.
Al Màrius Torres han detectat fins i tot que famílies la utilitzen en els seus redactats de queixes. Detallen que la IA és capaç de “resoldre els exercicis de matèries científiques que s’envien per a casa, els comentaris d’un text de filosofia o els treballs d’investigació”, però indiquen que “no podem anar per la prohibició, sinó per educar en un ús correcte”, opinió que comparteixen a l’escola Fedac.
“S’ha de convertir en una eina per educar, no en l’enemic. Intentem introduir l’ús d’IA en l’aprenentatge basat en projectes. Se’ls ensenya a utilitzar-la de manera crítica i ètica, generant idees, contrastant informació i fonts i no limitar-se a copiar”, relaten. A Lestonnac també creuen que “prohibir-la no és l’opció perquè la utilitzaran igual, com fem els docents. El nostre objectiu és acompanyar-los i ensenyar-los a utilitzar-la de forma crítica i responsable”.
A la Universitat de Lleida (UdL) també indiquen que l’estudiantat la utilitza “moltíssim” i creuen que “la manera d’avaluar s’està quedant obsoleta”. “Cal repensar el model d’ensenyament-aprenentatge a llarg termini perquè les IA són cada vegada més potents. Jo poso situacions a classe que no poden resoldre amb IA, perquè vegin els seus límits”, remarca una docent.
Interactuar
“Quan va sortir la usàvem per a tot, crèiem que ningú se n’assabentava”
Isaac, Jordi, Paula i Ana són estudiants de segon de Batxillerat de l’institut Torre Vicens de Lleida. Com la majoria de joves, utilitzen la IA en la seua vida quotidiana. “La utilitzo més a nivell personal que acadèmic. Si tinc algun dubte de qualsevol cosa l’hi pregunto perquè és més ràpid que anar buscant en diferents fonts”, indica la Paula. Explica que a quart d’ESO sí que va començar a usar-la molt, però es va adonar que “com més la utilitzes menys capaç ets de fer les coses per tu mateixa, perquè és com si la màquina pensa per tu”. “Per això vaig començar a utilitzar-la menys i ara no la uso per fer treballs”, assegura.L’Ana, en canvi, diu que la fa servir en els dos àmbits. “En el personal, per planificar viatges és molt útil, o quan no sé fer una tasca domèstica em dona solucions ràpides i planificades”, relata, i afegeix que “per a l’institut la utilitzo molt, però no perquè em faci les coses, sinó per aclarir dubtes i, després d’estudiar-me els continguts, perquè em creï targetes interactives i tests autocorrectius per veure on fallo”.El cas del Jordi és similar. “Per a l’institut hi ha moltíssimes tasques en les quals utilitzo la IA, no perquè em faci un treball, sinó per aprendre a fer tasques. Quan va explotar, la utilitzàvem per a tot perquè ningú se n’assabentava, o així ho crèiem, però amb el temps t’adones que així tu no saps fer les coses i cal aprendre que és una eina i saber usar-la”, argumenta. A nivell personal, l’ajuda “en tasques com cuinar o per fer esport”.Per la seua part, l’Isaac manifesta que la utilitza “més que res com a mètode d’estudi”. “En les assignatures que són més d’entendre que de memoritzar, el que no entenc m’ho torna a explicar o em dona algun exemple. Introdueixo els apunts de classe a la IA i li pregunto coses partint d’això, així no hi ha errors”, indica.