«L’infrafinançament de Lleida es va corregint a poc a poc»

Deixa la gerència dels hospitals Arnau i Santa Maria després de quatre anys. Com han canviat des d’aleshores?

Sempre hem entès que han de treballar junts. Veníem d’un model amb una duplicitat de serveis i vam fer un pla per ajuntar-los. Pertanyen a empreses públiques diferents (ICS i GSS), amb contractes i convenis diferents. Malgrat aquestes dificultats, havíem d’ordenar l’assistència, espais i professionals, pensant en les persones.

Ha funcionat?

Ha estat un èxit. Les persones ja no s’han d’adaptar al sistema, sinó que ens organitzem per donar el millor servei possible. El nou edifici de consultes externes és un bon exponent. L’Arnau també ha de donar servei als hospitals de muntanya, per tenir-hi el mateix nivell de qualitat assistencial. Hem crescut molt en personal, la qual cosa ha portat a un augment de 80 milions anuals de despesa des del 2022.

En què s’està treballant ara?

Hem renovat les Urgències de Salut Mental del Santa Maria i estem a punt de recuperar l’edifici del vell CAP per posar consultes. A l’Arnau, estan en marxa el bloc quirúrgic i la reforma del bloc obstètric, per dotar-lo de dignitat. Després de l’estiu quedarà llesta una unitat no definitiva que donarà qualitat assistencial i espais d’intimitat molt superiors als anteriors.

Què queda per fer?

Hi ha dos projectes molt importants que tenim a curt termini: l’helisuperfície a la coberta de l’hospital Arnau de Vilanova i la renovació de la unitat d’endoscòpies digestives. Hi ha un pla director amb unes actuacions consensuades que s’han de desenvolupar a mesura que hi hagi pressupost.

Quina és la inversió necessària?

En el seu moment, tant a Girona com a Tarragona es va optar per fer nous hospitals, però a Lleida es va decidir que no. N’havíem de dissenyar un de nou dins del recinte de l’Arnau. Per poder-lo executar, s’ha estimat un cost d’uns 250 milions en 10-12 anys, uns vint milions a l’any.

Estan compromesos?

Suposo que quan hi hagi pressupostos generals de l’Estat es considerarà, perquè el pla director està totalment aprovat per tots els estaments. Això no em preocupa.

Fa mesos va explicar que un dels plans era ampliar les Urgències de l’Arnau.

És un dels objectius. El personal fa una tasca excel·lent, però l’espai ha quedat petit. A la planta baixa està prevista una ampliació de boxs, estem preparats per rebre la inversió i fer-ho. El pla també contempla que totes les Urgències han d’anar juntes, reunint a l’Arnau les de Salut Mental. És molt important separar les d’adults de les pediàtriques.

L’aire condicionat també ha quedat obsolet.

És un sistema antic que es torna insuficient en el clima actual de Lleida, per la qual cosa es important que es renovi. Mentre no podem renovar les plantes, estem fent un pla intermedi amb estructures verticals per tal d’assegurar la temperatura que hem de garantir. Intentarem arribar a temps perquè una part ja estigui feta el pròxim estiu.

Quines altres carències identifica?

Tots els mitjans s’han fet ressò de la necessitat d’incrementar la cobertura dels ictus. Podem anar a buscar professionals aquí i allà, però de vegades hi ha un sostre. Fer arribar professionals molt especialitzats a tots els hospitals supera la capacitat de gestió de qualsevol equip. A nosaltres ens sembla que a Lleida no en tenim prou amb una atenció de 8 a 14 hores, estem en recerca de les maneres per ampliar la cobertura. És un tema de planificació sanitària, l’ha d’orquestrar i decidir el departament de Salut.

A la zona de l’Arnau també hi ha problemes de mobilitat, costa molt aparcar.

Sí, és insuficient. Tenim demanada i convocada una taula de mobilitat amb l’ajuntament. Entre altres coses, els hem demanat una parada d’autobús davant de l’entrada de l’edifici de consultes, i ens han dit que tenen considerat fer-ho. També els hem plantejat que aquí les persones no venen amb metro, han de tenir un lloc per poder aparcar. A Arquitecte Gomà i a la cantonada de l’avinguda de Pinyana hi ha terrenys disponibles.

Queda feina per fer. Quin balanç fa després del final de la seua etapa a Lleida?

Lleida ha tingut sempre un infrafinançament crònic, hi ha un gap important entre l’activitat que s’ha de fer i aquella per la qual rep el pressupost. Però es va corregint a poc a poc, i crec que anem en el bon camí d’acabar de corregir-ho del tot. Me’n vaig molt content de la meua etapa aquí.