El TSJC condemna la Paeria a primar més l’estalvi de llum dels fanals
La sentència tomba tres penalitzacions aplicades a la concessionària que sumen 36.800 €. L’ajuntament va modificar els criteris al·legant que corregia un error
Fanals il·luminant l’avinguda Indústria. - PAU PASCUAL PRAT
Un confús plet administratiu que s’ha prolongat al llarg d’un lustre ha acabat amb la condemna del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) la Paeria de Lleida a pagar més a l’empresa concessionària de l’enllumenat públic de la ciutat, l’UTE (Unió Temporal d’Empreses) formada per Romero Polo i Citelum Ibérica, per l’estalvi d’energia que aconsegueix amb la seua gestió del sistema.
El plet es remunta a la prima per estalviar energia dels anys 2015 a 2017, que l’ajuntament va recalcular a la baixa mitjançant un procediment que, encara que va ser inicialment admès per les mateixes empreses, ha resultat ser irregular, motiu pel qual la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós del TSJC ha condemnat a la Paeria a refer aquests comptes.
Les liquidacions van ser inicialment avalades pel Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida, que va rebutjar la demanda inicial de les empreses en una sentència que aquestes van recórrer en cassació davant del Tribunal Superior.
El plet es dirigia contra dos decrets d’alcaldia del 9 de desembre del 2020, en l’etapa de Miquel Pueyo com a alcalde, pels quals l’ajuntament liquidava el sobreestalvi, o pagava la prima d’estalvi d’energia, a l’empresa concessionària pels exercicis de 2018 i 2019. El primer ordenava un pagament de 104.352 euros després d’aplicar-li una reducció de 36.829 derivada d’un recàlcul de les liquidacions del 2015 al 2017, mentre el segon xifrava en 246.408 euros el pagament per la reducció dels consums el 2018. El litigi s’ha centrat des del principi en el primer, que aplicava rebaixes de poc més de 12.000 € per cada un dels exercicis.
Les clàusules del servei, que va tornar a ser adjudicat a una UTE formada per les mateixes empreses després de vèncer l’anterior contracte, contemplaven un sistema de compensació en el qual la Paeria passava a ser beneficiària del 5% de l’estalvi aconseguit cada exercici, mentre que el 95% restant es repartia entre l’ajuntament i la concessionària a parts iguals. D’aquesta forma, l’ajuntament es quedava amb el 52,5% de la reducció de costos i les empreses el 47,5%. Tanmateix, la Paeria va calcular les quantitats sobre bases diferents, dictamina el TSJC. Així, el seu 5% va ser estimat sobre el consum general de l’any, que el 2015 va ser de 7.228 MWH (megawatts/hora, milers de kw), mentre que l’altra xifra es calculava sobre un volum d’energia dos terços inferior, de 2.458 MW.
“S’ha d’estimar el recurs”, conclou el TSJC, “per fer un recàlcul sobre bases diferents” que havia utilitzat per estimar les indemnitzacions inicials que després va corregir. “A través d’un mecanisme de correcció d’un error material, es va fer una alteració substancial dels criteris de repartiment”, afegeix.
El contracte preveu penalitzacions per consumir més llum
El contracte de gestió de l’enllumenat públic de Lleida, l’aplicació del qual va supervisar el TSJC, preveia penalitzacions per a l’empresa si el consum d’electricitat superava al cap de l’any les previsions inicials. En aquest cas, la Paeria descomptaria a la concessionària el valor de l’energia consumida de més calculada segons el preu mitjà anual del quilowatt.
