URBANISME
Idees de quinze joves professionals per projectar la Lleida del 2050
Del grup Horitzons Perspectiva, de la Fundació Horitzons i la Càtedra de Ciutats Intermèdies. Gelonch ho anuncia al presentar el seu llibre ‘Lleida, què vols ser?’
Antoni Gelonch (segon per la dreta) va presentar ahir el seu llibre ‘Lleida, què vols ser?’. - JORDI ECHEVARRIA
L’escriptor, activista i mecenes cultural Antoni Gelonch va anunciar ahir que la Fundació Horitzons i la Càtedra de Ciutats Intermèdies Unesco de la Universitat de Lleida (UdL) posaran en marxa el grup Horitzons Perspectiva, format per quinze joves arquitectes, urbanistes, geògrafs i sociòlegs, per aportar idees per millorar la qualitat de vida a Lleida de cara al 2050. Així ho va indicar en la presentació del seu llibre Lleida, què vol ser?, al costat de la llibretera i editora Mertxe París, l’urbanista Josep Maria Llop i l’economista Ramon Morell. “Tinc la impressió que ho vol ser tot alhora i hauria de decidir. Vol ser industrial, comercial, universitària, pagesa... i tot no pot ser”, va indicar.
Gelonch ha analitzat les ciutats d’Eugene (EUA), Rypnyk (Polònia), Darmstadt (Alemanya), Rímini (Itàlia) i Le Mans (França), a banda de Lleida, i ha conclòs que la capital del Segrià té 26 debilitats, 28 amenaces, 24 fortaleses i 40 oportunitats. Entre aquestes últimes, destaca la millora del manteniment i avançar en les relacions amb l’entorn. “Lleida no juga un paper de lideratge. Li fa falta creure-s’ho i una acció política decidida en aquest sentit”, subratlla.
Per la seua part, Llop creu que la Lleida del futur passa perquè el nou POUM “sigui el millor possible i, si convé, potser cal donar-li alguna volta més”. Veu un “error” la idea d’una àrea metropolitana i aposta per recuperar la idea de ciutat regió de Joan Vilagrassa i Ramon Maria Puig.
Va assenyalar que el seu desenvolupament ha de passar “per una aliança de territori en el qual entitats i administracions, no només aquestes, pactin com construir un esquema de governança comuna”. Morell va defensar buscar un equilibri demogràfic més ampli, perquè el segon municipi en habitants, Tàrrega, només té el 13% dels de Lleida. També millorar el mercat laboral, que veu “petit i tancat”, i destaca que el salari mitjà de la capital és inferior a l’estatal. Creu que hi ha una “excessiva terciarització” i considera necessària una major obertura econòmica i una planificació urbanística territorial, i assenyala que “per fomentar la cohesió social i territorial cal mancomunar serveis entre els municipis”.
