Cinquanta-dos sentències fermes per delictes sexuals el 2025 a Lleida

Els jutjats de Lleida van dictar l’any passat 52 sentències fermes per delictes sexuals, la xifra més gran en 4 anys. En 16 casos tant els agressors com les víctimes eren menors. Molts dels judicis es van celebrar a l’Audiència, on hi va haver una mitjana d’un per setmana. En els darrers anys, suposen un 60% del total de les vistes en aquest tribunal.

Els jutjats lleidatans van dictar l’any passat un total de 52 sentències fermes per delictes contra la llibertat sexual. Una xifra que augmenta any rere any des de fa un lustre. El 2024 van ser 48, la qual cosa ja era llavors la xifra més alta des de l’any 2020. Així es desprèn de les dades publicades pel ministeri de Justícia. Del total de condemnats per violència sexual, 32 van agredir nens o adolescents. En aquest sentit, 16 dels penats per abusar de menors tenien menys de 18 anys, gairebé el doble que el 2024, quan van ser nou.

Les dades de Justícia mostren que 47 condemnats per agressions sexuals eren homes. Cinc més eren dones, totes elles menors les víctimes de les quals també eren nens o adolescents. Pel que fa a les mesures judicials a menors condemnats, a set els van imposar l’ingrés en un centre en règim tancat. En adults, es van dictar 26 penes de presó. A falta que es publiquin les dades definitives del 2025, fins al mes de setembre s’han registrat un total de 239 denúncies per delictes sexuals a les comarques lleidatanes. Això representa un 14% més respecte al mateix període del 2024. De les denúncies, 95 van ser per violacions. El 2024, segons dades del ministeri de l’Interior, Lleida es va mantenir com la tercera província amb la taxa de delictes sexuals més elevada, amb 7 fets coneguts per cada 10.000 habitants. El ministeri dona compte d’un increment de la taxa registrada el 2023, que va ser de 6,2.

Majoria a l’Audiència

Els judicis que poden comportar penes més greus tenen lloc a l’Audiència de Lleida, amb una mitjana d’un judici per setmana. Representen prop del 60% dels casos, és a dir, dos de cada tres vistes. Per exemple, al febrer n’hi va haver cinc, amb tres conformitats i dos condemnes després d’un pacte entre les parts i el reconeixement dels fets per part dels acusats.

La setmana passada va ser jutjat un home acusat de violar una usuària d’un centre de menors en el qual ell treballava. Jutges, fiscals i lletrats assenyalen que són un indicador de l’augment de casos denunciats en els últims anys.

Acudeix a judici amb una bossa per ingressar directament a la presó

Es dona la circumstància que en un dels judicis que es va celebrar l’any passat a l’Audiència per delictes sexuals es va viure una escena molt poc habitual, per no dir insòlita. Va tenir lloc el passat 17 de desembre. Un acusat per diversos delictes sexuals va acudir a la vista amb una bossa amb les seues pertinences davant la previsió que aquell mateix dia seria empresonat, com va informar aquest diari. J.A.R.C. va acceptar 18 anys de presó per abusar sexualment de set menors d’edat, entre elles les seues dos filles i una neboda, a la Val d’Aran. L’acusat portava una bossa d’esport i, quan va acabar la vista oral per conformitat, va ser traslladat pels Mossos d’Esquadra a una de les cel·les del Canyeret, per poc després ingressar al Centre Penitenciari Ponent. Al judici la seua lletrada va demanar que ingressés a la presó Quatre Camins de la Roca del Vallès perquè residia a Barcelona amb la seua parella. També es dona la circumstància que el condemnat, de 42 anys, ja va ser jutjat el 24 de setembre per presumptes abusos a una menor, amiga de les seues filles, però per aquest cas l’Audiència de Lleida el va absoldre al desembre per falta de proves. En aquest primer judici les dos filles van explicar que havien denunciat el seu pare, que regentava un establiment a Vielha. La filla menor va dir que li havia fet fotografies sexuals. L’any passat hi va haver diversos judicis per delictes sexuals saldats amb conformitats minuts abans de la celebració de la vista. Moltes conformitats es van fer després que els acusats indemnitzessin les víctimes. Fins que el fiscal no certificava que s’havia fet l’ingrés no s’assolia l’acord. En tots els casos es rebaixava la pena a l’aplicar les circumstàncies atenuants de confessió i reparació del dany. Així s’evitava que la víctima declarés de nou, la qual cosa suposa una revictimització.