Un condemnat per una brutal violació a Lleida obté els ‘papers’ permanents

S.E.G., que “porta més de 19 anys a Espanya i li consten més de 15 anys de vida laboral”, és “pare d’una menor nacional espanyola” la mare de la qual, com ell, és “resident legal i (de) nacionalitat marroquina” i els tres viuen junts “sense que s’hagi qüestionat la convivència” de la família, ressenya el TSJR (Tribunal Superior de Justícia de La Rioja) en una recent sentència en la qual afegeix que “no consta que hagi delinquit posteriorment als fets que van donar lloc a la condemna”.

El TSJR s’ha basat en aquestes circumstàncies, bàsicament, per anul·lar una ordre d’expulsió contra S.E.G. dictada per la Delegació del Govern central a La Rioja, que es va basar per a això en un informe del Cos Nacional de Policia que concloïa que aquesta condemna revelava un risc d’ordre públic, tal com havia conclòs el jutjat que va veure inicialment el cas, i que va avalar l’expulsió.

La condemna en qüestió la hi va imposar l’Audiència Provincial de Lleida com a autor de la brutal violació d’una dona a les Basses d’Alpicat l’octubre del 2012: set anys de presó per agressió sexual, un any i mig i 1.620 € de multa per obstrucció a la justícia i 2.700 € més per trencar l’ordre d’allunyament. Segons va declarar provat el tribunal, després d’haver estat imputat S.E.G. va abordar en un centre comercial la víctima i, al rebutjar aquesta un pagament de 2.000 € per retirar la denúncia, li va dir “que tindria problemes, que ell no s’encarregaria personalment d’ella però els seus amics sí, que l’agafarien i li marcarien la cara i que li buscaria la ruïna”.

La decisió del TSJR comporta a la pràctica la ratificació dels papers de llarga durada dels quals S.E.G. disposa des del 2013. L’autorització de llarga durada, un permís de residència i de treball de vigència indefinida per accedir al qual s’exigeix un període previ d’estada d’un lustre al territori de l’Estat, li va ser expedida mentre era investigat per la violació i continua vigent per ordre judicial.

S.E.G., que després de la condemna de l’Audiència de Lleida va quedar en llibertat provisional fins que la sentència va esdevenir ferma, va acabar de complir la seua condemna l’octubre del 2019 i es va instal·lar a La Rioja, on resideix amb la seua dona i la seua filla. Allà, “l’any 2024, en un control al carrer en el qual viu, se l’identifica i s’inicia l’expedient d’expulsió. Una dècada després de dictada la sentència condemnatòria i quatre anys després d’haver complert la pena”, assenyala el TSJR.

L’episodi posa sobre la taula, com ara fa 25 anys va passar amb l’arribada a Lleida de Gilberto Chamba, el monstruo de Machala, amb un estremidor historial de crims sexuals, el debat mai tancat entorn dels sensibles equilibris entre allòq ue és punitiu i el que és correctiu, entre repressió i reinserció, i entorn dels seus efectes combinats i per separat.

“Una amenaça real i actual i prou greu”

Les dos sentències del procés que ha revocat l’ordre d’expulsió de S.E.G. i ratificat el seu permís de residència de llarga durada discrepen sobre com s’han de valorar les condemnes i antecedents dels estrangers, una cosa a la qual en aquest cas se suma una particularitat: la sentència de l’Audiència de Lleida no estableix, ni ressenya que la Fiscalia ho demanés, que la pena pendent a l’assolir el tercer grau fos substituïda per la deportació. 

El delicte d’agressió sexual “s’integra dins dels límits de l’ordre públic” que operen com a “determinants d’una denegació de l’autorització” de permanència, conclou el Jutjat Contenciós de Logronyo, que afegeix que “la naturalesa de la greu condemna penal” s’ha “de subsumir en el concepte d’ordre públic”. 

Paral·lelament, el Suprem té sentenciat que les penes de més d’un any de durada són “causa d’expulsió (...) tret que els antecedents penals haguessin estat cancel·lats”, i en aquest cas, segons va al·legar l’Advocacia de l’Estat, continuaven vigents. Tanmateix, el Tribunal Superior considera que quan es tracta d’un resident de llarga durada “cal una motivació circunstanciada i un judici ponderat” ja que l’expulsió suposa “una clara limitació en drets fonamentals” que “implica l’alteració de la seua pròpia condició de ciutadà”. 

I, en aquest cas, “no suposa” una “amenaça, real i actual i prou greu”, per a l’ordre públic o la seguretat ciutadana.

Ratificades dos expulsions per l’historial dels afectats

El TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) ha ratificat les ordres d’expulsió de dos ciutadans estrangers dictades per la Subdelegació del Govern central a Lleida davant de l’historial delictiu que presentaven tots dos. Un d’ells, que “no disposa de domicili fix o estable” i de permís de residència, es trobava en el moment de dictar l’ordre complint una condemna de sis mesos al Centre Penitenciari Ponent. L’altre, sense “cap mitjà de vida ni arrelament familiar de cap tipus”, complia al mateix presidi quatre penes que sumaven cinc anys i mig per robatoris, i el seu historial inclou quinze detencions.

Justícia deixa en l’aire la ciutadania d’un africà resident a Ponts

El ministeri de Justícia ha deixat en l’aire la concessió de la nacionalitat espanyola per residència que el juliol del 2023 va atorgar a un ciutadà d’origen marroquí establert a Ponts després de detectar que no havia superat les proves DELE/CCSE ni “obtingut dispensa per fer-ho”. 

Es tracta de l’examan de coneixements constitucionals i socioculturals d’Espanya que organitza l’Institut Cervantes i que s’utilitza per valorar el grau d’arrelament social a l’Estat que té l’aspirant. L’Audiència Nacional ha avalat la suspensió d’aquest reconeixement de la nacionalitat per residència mentre els tribunals tramiten un procediment de lesivitat en el qual Justícia demana declarar-la nul·la.