Aval judicial que l’ajuntament de Lleida cobrés l’IAE durant la pandèmia

Un tribunal ha avalat el cobrament de l’Impost sobre Activitats Econòmiques per part de l’ajuntament durant el pitjor de la pandèmia, rebutjant el recurs d’una empresa que demanava la devolució d’una quantitat pel temps en què no va poder treballar. Segons la informació facilitada per una portaveu municipal, una desena de firmes van presentar recursos per via administrativa contra la liquidació d’aquest gravamen. En tots els casos, la Paeria no els va admetre a tràmit basant-se que eren “actes ferms i consentits”. Va afegir que llavors una d’elles va portar el cas al jutjat contenciós administratiu, la sentència del qual va confirmar aquesta inadmissió.

Aquesta situació a Lleida contrasta amb diverses sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que han donat la raó als recursos presentats per hotels i restaurants que es van veure obligats a tancar per la covid. En aquest sentit, El Periódico va informar recentment que aquests tribunals han dictat vuit resolucions que obliguen els ajuntaments de Barcelona, Sabadell, el Prat de Llobregat i Cornellà a retornar una part proporcional de l’IAE pel temps en què empreses d’aquest sector van haver de cessar la seua activitat.

A banda d’aquests litigis per l’IAE, nombroses empreses de tot Catalunya van sol·licitar indemnitzacions a la Generalitat en concepte de danys i perjudicis pel període en el qual els va obligar a quedar-se fora de servei.

Els dos principals gimnasos de la ciutat, Ekke i Trèvol, van reclamar, respectivament, 1.625.000 i 938.332,73 euros.

La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat va denegar aquesta petició argumentant que no “s’ha acreditat un perjudici singular, excessiu o desigual que pugui fonamentar l’antijuricitat del dany pel qual es reclama, sinó la concreció d’un risc inherent a l’exercici d’una activitat econòmica particularment apta per a la transmissió del virus sense que, en les restriccions imposades, tinguin fonament en la protecció d’un bé jurídic superior com és el dret a la salut, i que van ser confirmades judicialment, s’evidenciï una discriminació arbitrària o desproporcionada”.