La justícia anul·la la taxa de la Paeria a Red Eléctrica al veure-la injustificada

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul l’article quart de l’ordenança fiscal de l’ajuntament de Lleida que regula el cobrament d’una taxa a empreses transportistes d’energia elèctrica, a l’estimar un recurs presentat per Red Eléctrica de España (REE).

La sentència, que va ser dictada el mes de febrer passat i que podia recórrer-se davant del Suprem, obliga també la Paeria a tornar a REE la quantitat recaptada per aquest concepte en quatre exercicis, des del 2020 fins al 2023, que s’eleva a uns 69.700 euros. La Paeria va confirmar que no ha presentat recurs, per la qual cosa la sentència és ferma.

L’article que s’ha de derogar, d’acord amb la sentència, fixa l’import que ha d’abonar cada any REE en el 3 per cent de la base imposable. Aquesta es calcula multiplicant els 16 quilòmetres de la seua xarxa d’alta i mitjana tensió al municipi per una estimació dels ingressos mitjans per km a nivell estatal, xifrats en 36.320 euros, que dona un resultat de 581.120 euros. Així, la taxa anual seria de 17.433.

El tribunal indica que “cal reconèixer que l’informe tecnicoeconòmic realitzat no justifica que la xifra d’ingressos totals a què té dret REE per l’activitat que desenvolupa pugui servir de paràmetre per al càlcul del valor de mercat de la utilitat derivada de l’ús o aprofitament del domini públic municipal”.

Assenyala que REE porta a terme “una activitat regulada” i que la xifra d’ingressos totals que n’obté no pot “servir de paràmetre per al càlcul del valor de mercat de la utilitat derivada de l’ús o aprofitament del domini públic municipal projectat en cada municipi en concret”.

A més, afirma que els ingressos mitjans de 36.320 euros per km estimats per la Paeria “s’obté de dividir els ingressos obtinguts aquell any per la totalitat de les empreses que van exercir l’activitat de transport d’energia elèctrica en aquest exercici, no només per REE, i, per tant, el paràmetre assenyalat en l’ordenança fiscal no apareix justificat a l’informe, per la qual cosa bé el paràmetre o bé l’informe és disconforme amb l’ordenament jurídic”.

També destaca que la quota del 3% es basa en un article de la llei Reguladora de les Hisendes Locals que no s’aplica al transport d’energia elèctrica”. Per aquests i altres motius, acaba estimant el recurs d’REE contra la sentència del jutjat contenciós de Lleida, que havia donat la raó a la Paeria, per la qual cosa la revoca i declara “la nul·litat de l’article 4t de l’Ordenança Fiscal de l’Ajuntament de Lérida [sic] que regula la taxa per l’aprofitament especial del domini públic local a favor d’empreses transportistes d’energia elèctrica”.