L'Audiència de Lleida absol un home d’abusos a la seua neta de quatre anys per falta de proves

L’Audiència de Lleida ha absolt un home acusat d’abusar de la seua neta de 4 anys i el pare de la menor per no haver-ho denunciant. Hauria passat el 2023. El tribunal considera que la prova de càrrec del delicte d’agressió sexual contra l’avi i del delicte d’omissió de deure de socors contra el pares és “insuficient”, per la qual cosa els exculpa a tots dos. La Fiscalia sol·licitava una condemna de cinc anys de presó i a cinc anys més de llibertat vigilada per a l’avi i una multa de 8.100 euros i que retiressin la pàtria potestat durant tres anys al progenitor. Ambdós van negar els fets i la seua defensa, exercida per Josep Maria Peiró, va sol·licitar l’absolució.

En la vista oral, celebrada el 8 d’abril, dos ties de la menor i, al seu torn, filles i germanes, respectivament, dels acusats, van assegurar que van interposar la denúncia davant dels Mossos d’Esquadra per la inacció del pare, que els hauria dit que sospitava que l’avi havia abusat de la seua filla. També perquè la nena havia fet un dibuix en el qual apareixia amb l’home amb la llengua fora “com si haguessin practicat sexe oral”, van dir. Una d’elles va afirmar que ho van veure creïble perquè el seu pare els va fer el mateix quan eren petites. Es dona la circumstància que va ser condemnat el 1971 per un delicte sexual contra la seua germana i el 2002 per tocaments a una dona. Sobre el primer, l’acusat va dir que “ambdós érem majors d’edat i van ser relacions consentides”. 

Per la seua part, el fill té obert un procés penal per suposats abusos a la filla d’una cosina. Per la seua part, la nena, segons van explicar una psicòloga i una treballadora social del departament de Justícia, els va manifestar: “Em va posar al llit i em va fer un petó a la vulva.” Sobre les ties, el tribunal afirma que “ens trobem davant de mers testimonis de referència les manifestacions dels quals no poden ser tingudes en compte”. Sobre els tècnics de Justícia, la sentència diu que “les manifestacions no venen corroborades per cap mitjà probatori objectiu”. Per tot això, “no permeten establir un relat de fets provats”. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.