Veïns de Balàfia i el Clot commemoren els 48 anys des que van aconseguir el soterrament del ferrocarril

L’any 1978 va ser clau a tot l’Estat perquè va suposar el final de la dictadura, la qual cosa també va marcar el futur de Lleida. La Transició va encoratjar les aspiracions de canvi de la població, que es va començar a organitzar i va deixar la por enrere per plantejar obertament les seues reivindicacions. A la ciutat, els veïns de Balàfia i el Clot van protagonitzar una de les primeres mobilitzacions socials de la democràcia per reclamar el soterrament de la via del ferrocarril, que aïllava Balàfia de la resta de la ciutat. Les vies eren una frontera que només es podia creuar a través de set passos a nivell, i fer-ho no estava exempt de perill, especialment al d’Alcalde Porqueres. Almenys tres persones van morir arrossegades per un comboi, l’última un dia com ahir del 1978, fa just 48 anys.

La Paeria va triar aquesta efemèride per commemorar ahir la lluita veïnal pel soterrament, que el ministeri va acceptar el mateix any 1978 després que els veïns irrompessin a les vies per tallar la circulació ferroviària.

Amb l’objectiu de “difondre la nostra memòria democràtica”, ahir es va destapar un plafó a la plaça Europa que mostra la història i fotos de les mobilitzacions. Ho va fer l’edil Roberto Pino, de la mà de diversos veïns que van participar en les protestes.

“Aquesta lluita va demostrar com la força del moviment veïnal és capaç de transformar ciutats”, va dir el responsable de Participació Ciutadana. L’historiador Joan Sagués, editor del plafó, va destacar que “el moviment va estar molt vinculat al del Clot de les Granotes”, els veïns del qual van lluitar per frenar la construcció d’edificis a la plaça.