L’últim ajusticiat de Lleida: es compleix el 70è aniversari de l’execució per garrot del guerriller dels maquis Francesc Cebolla

La pena de mort no pot ser justificada en cap cas”, afirmava el líder sud-africà Nelson Mandela, que va sobreviure 49 anys (del 1964 al 2013) a una petició d’execució de la Fiscalia de l’Estat, aleshores racista, que va acabar presidint i pacificant. El jurista italià Cesare Beccaria la definia com “la guerra d’una nació contra un ciutadà”, i per a l’escriptor i activista Victor Hugo revelava “un signe peculiar de la barbàrie”.

L’última víctima que es va cobrar a Lleida aquesta mesura de política criminal, a la qual l’ONU es refereix com una “violació flagrant del dret a la vida i una forma màxima de càstig cruel, inhumà i degradant”, va ser Francesc Cebolla Marcos, El Viejo, un membre dels maquis que el botxí Vicente López Copete va escanyar fins a l’asfíxia amb un garrot el 17 d’agost del 1956, un divendres, a l’antiga Presó Provincial, ubicada en el que avui són la plaça Cervantes, l’avinguda de Balmes i la Ronda de Sant Martí.

Va ser, també, l’última víctima mortal de l’aparell franquista a Ponent. “A Cebolla no se li van poder provar mai els delictes de què estava acusat, però el van condemnar a mort per bandidatge i terrorisme. El de Cebolla és un crim polític, ho posaven tot dins del mateix sac”, explica l’escriptor Felip Gallart, autor del capítol dedicat a Les execucions amb garrot del franquisme a l’obra col·lectiva Lleida: una història de violència.

Cebolla s’havia assegut a la banqueta d’un consell de guerra a finals de novembre del 1953 amb un company de guerrilla, Lorenzo López Noguero, i amb Baltasar González Pérez, acusat d’haver actuat com a enllaç del grup. Aquest últim va acabar de complir condemna de presó a El Dueso (Santoña, Cantàbria), el setembre del 1959, ressenya Gallart. Aleshores, López feia gairebé dos anys i mig que havia mort: va morir el 21 de maig del 1956, als quatre dies d’escapar-se de la presó amb un altre pres, després de rebre dos trets del subfusell d’un guàrdia civil al qual havia atacat navalla en mà a Vilanova de la Sal, on una patrulla els va sorprendre ocults en un paller.

Cebolla, que el 1951 participaria en un intent frustrat de fuga per un túnel amb tres presos més, havia arribat a Lleida des de França per Andorra el juny del 1949 amb una partida de maquis de la qual formaven part López, sis guerrillers més i un guia, recull el documentat capítol elaborat per Gallart, que narra com la missió central del grup girava al voltant de la inauguració dels 37 quilòmetres de via de la línia del tren de la Pobla que enllacen Balaguer amb Cellers, programada per al 19 de juliol d’aquell any: “El grup de guerrillers havia de cometre actes de sabotatge contra la locomotora o els vagons i aprofitant la confusió atemptar contra el Generalísimo o, si aquest no presidia la inauguració, contra el ministre delegat.” El pla b, dissenyat per si la comitiva viatjava per carretera, consistia a sotjar-la “en un punt inconcret de la serra del Montsec” per atacar-la amb granades. “Tot era molt vague i inconcret”, anota l’escriptor.

El grup, que va establir la seua base a la Cova del Gel del Montsec, a Llimiana, i una sucursal al santuari de Sant Salvador del Bosc, al mateix terme, va desistir de dos atracaments el 10 de juny: un a la Banca Arnús de Tremp, per la proximitat a la caserna de la Guàrdia Civil, i un altre a la plaça Mercadal de Balaguer, d’on van acabar fugint al sorprendre’s els veïns per la presència del cotxe d’un conegut taxista local amb un desconegut al volant. El vehicle va acabar hores més tard en un barranc de Vilanova de la Sal. Aleshores, després de burlar-se el taxista del seu vigilant, que el va ferir a una mà d’un tret, i donar l’alerta a Gerb, ja eren buscats.

Tres dies després assaltarien dos masies a Gavet de la Conca, on van reunir un botí de més de 7.000 pessetes, i dos dies més tard n’aconseguien un altre de més de 15.000 a Abella de la Conca, localitat on va morir tirotejat el caporal del sometent, Josep Murgó Guitart.

Cebolla, que va passar a Andorra amb López i un altre maqui després d’una batuda i un tiroteig entre Taús i Baen en el qual van morir dos guerrillers i tres van ser arrestats, va ser detingut a la Seu a començaments del mes de gener. En els interrogatoris i en el judici va afirmar que no havia participat en els atracaments, el segrest ni en l’homicidi. També va assegurar desconèixer la missió de matar Franco.